Racó de mares i pares
La Policia Municipal de Gavà ha eliminat l'exclusió per diabetis de la nova convocatòria de places. La bona predisposició del cos i de l'Ajuntament, el suport del sindicat SPL-CME i la lluita d'una família han estat la clau de l'èxit.
"M'agradaria que els nens veiessin la diabetis tipus 1 de forma diferent". Des del seu diagnòstic quan tenia 8 anys,la Mireia, amant de el cant i de la dansa, ha trobat en la malaltia una oportunitat per viure més saludablement.
El dilluns de Pasqua, en ple confinament per la COVID-19, a l'Eloi, de 3 anys, li van diagnosticar diabetis tipus 1. Com ho van viure els seus pares? Aquesta és la seva experiència.
En Raúl té diabetis des de fa dos anys, però això no li ha impedit continuar practicant la seva afició preferida: el ball de saló.
En Rubén, mestre d'Educació Primària, ens explica com s'ha sentit i què ha fet després de la incorporació a l'aula d'un infant amb diabetis tipus 1.
L'equip de voluntaris de debuts de l'Hospital Sant Joan de Déu es va posar en marxa gràcies a la iniciativa d'una mare d'una pacient amb diabetis tipus 1. Aquest és el seu testimoni.
En qualsevol àrea de la vida, a mesura que els nostres fills es fan grans els anem delegant responsabilitats, de manera que promovem la seva autonomia i la seva capacitat de prendre decisions.
Les colònies per a nens i joves amb diabetis els aporten un munt d'experiències úniques que els fan més autònoms i competents amb la malaltia.
Per l'Aleix, un nen sa i esportista, va suposar un shock ser diagnosticat d'una diabetis mellitus tipus 1. Aixecar l'ànim de l'Aleix i demostrar-li que la vida no acabava allà va ser una feina molt dura. Avui dia l'Aleix ja aguanta un partit de futbol sencer i no perd ni les forces, ni les ganes, ni l'empenta. Només puc dir que el meu fill és el meu heroi.
A l’escola de la nostra filla Queralt van proposar fer un treball sobre la neu que comportava passar uns dies d’esquiada sense la família, només amb els seus companys de classe i el professorat. En aquell moment, com a pares d'una nena amb DM1, ens va caure el món a sobre. El primer pensament va ser: “millor que el faci des de l'escola”.
El fet que la nostra filla tingui diabetis ha suposat un tracte amb mestres, professors i monitors molt més estret del que es té en situacions habituals. La majoria de les vegades vaig trobar darrere d’aquests professionals persones fantàstiques que vaig tenir l'oportunitat de conèixer millor.
Quizá tu familia y tus amigos no entiendan lo que necesitas. Pero no estás solo/a. Busca la empatía de la gente, ésta existe. Juntos podemos conseguir muchas cosas que mejoren la calidad de vida de nuestros dulces guerreros.
Si ja normalment aquesta excursió és dura d'assimilar, per a mi que la meva filla marxés a Eivissa com a viatge de fi de curs va ser una muntanya russa de sensacions maternals i protectores.
Durant el batxillerat vaig tenir la gran oportunitat de fer un treball de recerca sobre els aspectes beneficiosos i perjudicials de la dieta mediterrània i de la dieta tradicional japonesa per a una persona amb diabetis mellitus. He après moltíssimes coses sobre els aliments que ingerim diàriament i l'he portat a la pràctica en el meu dia a dia.