Racó de mares i pares
Me n’adono que he passat per vàries etapes a l’hora de parlar de la diabetis del meu fill amb “els altres”. Al començament sovint parlava de diabetis amb quasi bé tothom. Però ara prefereixo parlar-ne amb gent que sap de què parlo.
“Quina il·lusió! Encara hi ha esperança! Potser li podran salvar aquestes cèl·lules que queden vives!”, vaig pensar.
No succeeix un dia concret, però arriba un moment en què saps perfectament que aquest temps d’esperança meravellós s’ha acabat.
Fa quasi 5 anys del debut del meu fill. El nostre pas per l’hospital no devia ser molt diferent al d'altres famílies que han passat per això. Aquella sensació d’entrar sa i sortir malalt per tota la vida, a l’inrevés del que acostuma a passar.
Debut…? Què vol dir això? La historia del debut no és per tothom igual, però de ben segur que totes tenen punts en comú.