Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Dedicat als mestres

Professor davant la pissarra d'una aula - Juan Carlos Mejía - Flickr - CC BY-NC 2.0
Edad: 
0 a 5, 6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Begoña Aran - Madre de una joven con DM1
Begoña Aran
Mare d'una jove amb DM1

La meva filla Júlia va debutar quan tenia 4 anys.  Ara en té 18, per tant fa 14 anys que convivim amb la diabetis a casa com un membre més de la família. Com podeu imaginar, hem passat per totes o gairebé totes les etapes que comporta aquesta malaltia: el desconcert del debut, la por del que vindrà, els petits passos per guanyar autonomia, el "rebot" de l’adolescència...

Però ara, després de tant de temps i mirant-ho una mica des de la distància, intento veure què en puc treure de bo de tot això. I no ho dubto. He tingut l’oportunitat de conèixer persones excel·lents. I no em refereixo als professionals,  metges i educadores que ens han ensenyat i ajudat a tractar la diabetis. Evidentment, sense ells hauríem estat perduts. Però ara em refereixo  a professionals de l’ensenyament o del lleure que podrien haver passat per les nostres vides d’una manera molt més superficial de com van passar.

El fet que la nostra filla tingui diabetis ha suposat un tracte amb mestres, professors i monitors molt més estret del que es té en situacions habituals. Després del debut, en tornar a l’escola; cada principi de curs, que ens reuníem amb el tutor o tutora de la nostra filla per repassar el que calia fer; les trucades per comentar glucèmies i confirmar dosis;  el contacte abans de les sortides i cada vegada que la Júlia anava a un casal o unes colònies d’estiu, etc. El contacte amb les persones que van estar al càrrec de la nostra filla quan era petita va ser continuo i va anar disminuint a mesura que la Júlia va anar creixent i va guanyar autonomia. 

Aquest any la Júlia ha començat la Universitat i sovint encara recordo moltes converses i anècdotes viscudes amb les persones que la van acompanyar durant la seva etapa escolar. La majoria de les vegades vaig trobar darrere d’aquests professionals persones fantàstiques que vaig tenir l'oportunitat de conèixer millor. Fins i tot amb algunes d’elles es pot dir que vaig establir una relació d’amistat.

M’agrada trobar la part bona de les coses. Em quedo amb això. 

Entrades relacionades

  • Des de que tinc diabetis tipus 1, he hagut de superar tot tipus de reptes

    L'Adrià té diabetis des dels 14 anys. El diagnòstic va arribar gairebé en paral·lel al confinament per la COVID-19. En aquest temps, l'Adrià ha aconseguit portar un control exhaustiu de la glucosa en sang que li permet fer tot el que es proposa.

  • Papa, jo també vull ser policia

    La Policia Municipal de Gavà ha eliminat l'exclusió per diabetis de la nova convocatòria de places. La bona predisposició del cos i de l'Ajuntament, el suport del sindicat SPL-CME i la lluita d'una família han estat la clau de l'èxit.

  • Quan canto, sento que volo

    "M'agradaria que els nens veiessin la diabetis tipus 1 de forma diferent". Des del seu diagnòstic quan tenia 8 anys,la Mireia, amant de el cant i de la dansa, ha trobat en la malaltia una oportunitat per viure més saludablement.