Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

L’Aleix, un dels gladiators

Aleix Rodriguez sujetando una copa de su equipo Los Gladiators
Edad: 
6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Mónica Sans i Toni González
Mónica Sans i Toni González
Pares d'un nene amb DM1

No importa quants obstacles ens posi la vida, de vegades aquesta ens canvia el guió, però només cal reescriure'l i això ha fet el nostre fill.

L’Aleix juga a la Unió Esportiva Vistalegre des de la temporada 2012/2013, que va entrar al club amb 9 anys. Des de llavors en cada entrenament i en cada partit ho ha donat tot per guanyar-se un lloc en totes les categories que ha jugat. Actualment l’Aleix juga a l'Infantil A de Primera Divisió.

Al juny de 2015, i després de diversos mesos d'haver perdut molt de pes i trobar-se cada dia més feble, l’Aleix va ser diagnosticat d'una diabetis mellitus tipus 1, en la qual el pàncrees deixa de funcionar correctament.

Per l’Aleix, un nen sa i esportista, va suposar un xoc, sobretot tants canvis en el dia a dia, arribant a pensar que tampoc podria practicar esport.

Ningú pot imaginar el que costa assumir aquest canvi de vida per a ell i per als que tant l’estimem ni tot el que això ha suposat en les nostres vides. Per entendre-ho cal viure-ho en primera persona.

Aixecar l'ànim de l’Aleix i demostrar-li que la vida no acabava aquí, que només era un punt i seguit, va ser una feina molt dura, tant familiarment com per part del personal de l'Hospital de Sant Joan de Déu Barcelona. Va costar molt i a dia d'avui seguim en això. Va ajudar molt veure altres realitats, les xerrades, els consells, i l'oportunitat que TV3 s'interessés per ell, fent-lo participar en la marató anual, aquell any, 2015, dedicat a la diabetis i l'obesitat.

Després de tot això comença la pretemporada de futbol, i toca parlar amb el club, coordinadors, entrenadors i tots els seus companys d'equip; explicar-los la nova situació de l'Aleix i les seves noves particularitats. L’Aleix s'ha de punxar abans, durant i en finalitzar cada partit al dit per saber el seu nivell de glucosa, ja que si entra en hipoglucèmia severa pot arribar a perdre el sentit. Que pot necessitar prendre un sobre de sucre, o més, a meitat d'un partit i, entre altres coses, cal explicar que l'Aleix s'haurà de punxar insulina cada vegada que mengi i que necessitarà portar sempre al seu costat la motxilla amb les coses necessàries per a la seva diabetis.

Moltes explicacions i molta informació. He de dir que el club es va portar de 10 i que tot i que hi havia un gran desconeixement sobre la diabetis, tots van prestar una especial atenció a aquesta nova situació d'Aleix. Un esment especial al seu entrenador Javi Valenzuela a qui sens dubte li va tocar viure alguna cosa, que d'inici, havia de semblar-li un bon marró.

Aquesta combinació d'entrenador-persona que va saber adaptar-se molt ràpidament, més les ganes i voluntat de l'Aleix, van fer possible que comencés a creure-s'ho, a creure que sí es pot, i això ha fet al nostre noi voler i poder. Avui dia Aleix ja aguanta un partit sencer i no perd ni les forces, ni les ganes, ni l'empenta.

Dels seus companys, "Els gladiators", que així van anomenar l'equip, només podem tenir elogis cap a ells. Hem vist com l’abrigallaven i l'ajudaven. Hem vist a tot l'equip carregar amb la seva motxilla d'un costat a l'altre i estar per ell per si en algun moment del partit es trobava amb mals valors de glucosa i havia de sortir.

Amb tot això la temporada de l'Infantil A 2015-16 ha estat increïble, 28 partits guanyats, 4 empatats i tan sols 1 perdut, 127 gols a favor i tan sols 18 en contra. Tot això ha suposat l'ascens a Primera Divisió i la culminació dels grans valors i l'esperit de sacrifici del què ha de ser un equip. Com no, com a pare de l'Aleix, he de dir que el meu fill li va posar un plus més, per les seves circumstàncies, a aquest sacrifici i força.

Només puc acabar dient que... el meu fill és el meu heroi.

Entrades relacionades