"Des de que tinc diabetis tipus 1, he hagut de superar tot tipus de reptes"

A l’Adrià li van diagnosticar diabetis tipus 1 just dues setmanes abans del confinament per la pandèmia de COVID-19 el març de 2020. Després d’una setmana hospitalitzat i quan ja estava disposat a reprendre el ritme escolar, tot es va aturar. Cap a casa, i sota el braç, la recent diagnosticada diabetis tipus 1. Tenia 14 anys.

La seva mare, la Cecília, explica que la conjuntura no els va facilitar l’adaptació a la nova realitat. A més, tampoc coneixien massa la malaltia, ja que no hi havia cap cas a la família. Però poc a poc, tots es van anar adaptant i ell va aprofitar el temps de confinament per fer exercici físic a casa.

L'esport i el control del sucre en sang

L’Adrià és tot un expert en la pràctica esportiva i la gestió de la diabetis tipus 1. El treball físic ha estat una constant que ha mantingut inalterable amb el pas del temps i que ha aconseguit dur a la pràctica amb tota seguretat. Està molt pendent dels canvis en els nivells de glucosa en sang. Això li ha permès tenir un alt coneixement d’ell mateix i saber com reaccionarà el seu cos davant quasi tot tipus d’exercici.

Per exemple, ha constatat que una baixada en bicicleta li produeix hiperglucèmia i que en la pràctica de l’HBX Boxing, un tipus de rutines d'alta intensitat combinades amb arts marcials, “el sucre té una tendència irregular i és difícil de predir perquè aquest exercici combina cardio i entrenament anaeròbic”.

La clau de l’èxit: l’enginy i la previsió

Però si una bona gestió de la diabetis és possible, encara ho és més si es disposa de la destresa de l’Adrià. Una habilitat que va passar completament desapercebuda per a les 600 persones que van assistir a la representació del musical de "Team Beach" que l’equip escènic del Centre Juvenil dels Salesians de Sant Boi va dur als escenaris a final de curs.

En aquest musical, l’Adrià va interpretar el personatge principal, el Taaner. Per a ell, al desafiament teatral se li va afegir un altre repte: controlar el sucre en sang. D’una banda, ja preveia que ballar li produiria una davallada de la glucèmia, però, de l’altra, també sospitava que l’adrenalina li provocaria la reacció contrària.

Per poder fer front a qualsevol tipus de contingència, l’Adrià va anotar en el guió els moments clau en els quals calia mesurar la glucosa i, en paral·lel, va crear tres punts d’avituallament (amb sucre i sucs) entre bambalines.

Tot va anar sobre rodes. Repte superat!

Sentir-se un més

Després d’una temporada tan activa i exitosa, ara toca una mica de descans. Tot just l’Adrià acaba de tornar de colònies. És el segon any que marxa uns dies als campaments que organitza l’Associació de Diabetis de Catalunya (ADC).

Allà se sent un més. La Cecília està molt a favor d’aquests campaments: “Quan va debutar, l’any passat, li va anar molt bé anar perquè va veure un entorn d’adolescents com ell. Nois i noies que també s’havien de punxar, mirar el sucre,… En feien broma, i això el va ajudar a acceptar i normalitzar la diabetis”.