"Quan ballo sento una alegria impressionant"

En Raúl, des de fa dos anys, conviu amb la diabetis. Tenia vuit anys quan li van diagnosticar i tot i que tant ell com la seva mare van tenir un gran disgust, ara ja la diabetis s’ha integrat en el seu dia a dia. Les llàgrimes inicials ja han donat pas a la responsabilitat i la maduresa.

Tant és així que per poder practicar la seva afició preferida, en Raúl ha de dur un estricte control de la diabetis. El noi practica balls de saló dues vegades a la setmana durant una hora i mitja. S’entrena en salsa, bachata, rumba, vals, txa-txa-txa  i tango.

El gust per aquesta disciplina ha vingut després de sessions de tarda davant la televisió veient concursos de balls de saló. Però la passió pel ball ve de lluny, en Raúl balla des dels cinc anys des de hip-hop fins a ball modern. 

“Quan ballo sento una alegria impressionant, m’oblido de tot i només penso en disfrutar”   

Fins i tot, en Raúl ha estat federat i ha participat en diferents concursos. Però tot i l’edat i la passió, sap que ha de tenir la diabetis ben controlada, per això es fa controls de sucre abans, durant i després de l’entrenament. Si veu que cal complementar-ho amb algun petit snack abans de la classe o cal punxar-se insulina durant la sessió, en Raúl ho fa sense complexes. El seu entorn està assabentat de la seva malaltia i accepta i, fins i tot, assumeix amb naturalitat tota la casuística pròpia de la diabetis.

“La meva parella de ball m’ajuda a controlar-me i fins i tot em recorda que m’he de fer el control”

Però el ball no és l’única passió d’en Raúl. De fet, tampoc pensa en dedicar-se professionalment a ballar. Vol formar-se en alguna professió relacionada amb les noves tecnologies. De fet, en Raúl confessa que la diabetis no li impedeix practicar les seves aficions (nadar, anar amb bicicleta, jugar a les consoles, pescar, llegir...) i que també li ha aportat un munt de grans valors.

Viure intensament com qualsevol nen és el que fa el Raúl i com tot nen o nena de la seva edat somriu pensant en les seves recents primeres colònies que, com tot infant, presumeix d’haver gaudit lluny de pares i mares...