Els dies de malaltia

Quan un infant amb diabetis tipus 1 es posa malalt, és a dir, contreu una malaltia intercurrent, els seus valors de glucosa es poden veure afectats. Durant els dies que duri la malaltia cal estar atents a valors de glucosa i saber actuar per evitar una descompensació metabòlica, que es pot presentar de dues maneres: com a hiperglucèmia amb cetones positives, que poden progressar ràpidament i donar lloc a una cetoacidosi diabètica, o com a hipoglucèmia.

Mesures bàsiques per al maneig en els dies de malaltia

• Realitzar controls de glucèmia amb freqüència, generalment cada 2 hores.
• Determinar les cetones en l'orina (cetonúria) o les cetones en sang (cetonèmia).
• No ometre mai les injeccions d'insulina.
• Ajustar la dosi d'insulina en funció de la glucèmia i la presència de cetones.
• Mantenir una hidratació adequada.
• Mantenir l'aportació d'hidrats de carboni.
• Controlar i tractar la infecció de base o malaltia intercurrent.

Com hem d'actuar davant d'una hiperglucèmia amb cetosi?

En cas de valors de glucosa per sobre de 250 mg/dl de forma mantinguda, es recomana la determinació de cetones en orina i/o sang. Si es troben cetones positives cal seguir les següents indicacions:

1. Repòs: no realitzar activitat física.

2. Control de glucèmia i cetones:

• Cal fer controls més freqüents de glucèmia i cetonèmia, és a dir, cada 2 o 3 hores, fins i tot durant la nit, fins que les cetones siguin negatives.
• Per saber si existeixen cetones en l'orina o en la sang s'han de realitzar unes senzilles proves.
• Les cetones en l'orina s'han de mesurar cada vegada que l'infant orini.
• Si porta bolquers: per mesurar la cetonúria cal introduir una o dues boles de cotó en el bolquer i, quan l'infant hagi orinat, esprémer el cotó sobre la tira reactiva de cetones per mullar-la amb l'orina i obtenir el resultat.

Els nivells elevats de cetones contribueixen a causar nàusees i vòmits i això, al mateix temps, pot fer que l'infant ingereixi menys aliments i líquids. Per això és important tenir en compte que en qualsevol infant amb diabetis tipus 1 que presenti valors per sobre de 250 mg/dl de forma mantinguda associats a dolor abdominal, nàusees o vòmits, cal determinar la presència de cetones.

A causa del risc de cetoacidosi durant els dies de malaltia, és aconsellable la realització de controls de glucèmia capil·lar, per a garantir una "dosi extra d'insulina" adequada. En aquests casos els sistemes de monitoratge continu de glucosa són un complement útil, amb l'aportació de les fletxes de tendència dels nivells de glucosa. 

3. Hidratació:

• Mantenir una hidratació adequada: beure líquids cada 15-30 minuts. Els líquids més convenients durant els dies de malaltia són: sèrum oral, aigua, infusions (sense sucre) i brous desgreixats.
• Si els nivells de glucèmia capil·lar descendeixen per sota de 180 mg/dl, cal oferir a l'infant begudes que continguin sucres, de forma fraccionada: sèrum oral, sucs de fruites o begudes gasoses que cal remenar abans d'ingerir per tal de disminuir les bombolles del gas.

4. Ingesta d'aliments:

• En cas de nàusees o vòmits, es recomana donar de beure a l'infant aigua o sèrum oral en petites quantitats.
• Quan millori la sensació de nàusees, es recomana reintroduir progressivament l'alimentació per via oral.
• En cas de tolerar adequadament els líquids ingerits, millorar els nivells de glucosa i de cetones, ha d'ingerir hidrats de carboni d'absorció lenta i aliments baixos en greix, preferiblement bullits i de forma fraccionada (llet, iogurt desnatat, puré de verdures, brou desgreixat, pollastre o peix a la planxa, pa, galetes salades i arròs).

5. Insulina:

• No s'han d'ometre mai les injeccions d'insulina. L'horari d'injeccions d'insulina dels infants amb diabetis no ha de variar durant els dies de malaltia.
• És imprescindible mantenir l'administració de la insulina lenta, a més d'augmentar les dosis d'insulina ràpida segons el valor de glucosa i la presència de cetones.
  
  • A vegades es necessiten dosis extra d'insulina ràpida, si hi ha nivells alts de glucosa en sang, amb o sense cetones positives.
  • Administrar la insulina ràpida cada 2-3 hores, segons els controls de glucèmia capil·lar.
  • Tenir en compte que han de transcórrer un mínim de 2 hores entre les dosis d'insulina ràpida (insulina lispro -Humalog®-, aspàrtica -Novorapid®-, glulisina -Apidra®- o faster aspart -FiAsp®-).

Com hem de calcular la dosi d'insulina?

En casos d'hiperglucèmia amb cetosi, sempre que l'estat general de l'infant sigui bo, podem mantenir el maneig a casa.

La hiperglucèmia amb cetosi és deguda a la manca d'insulina. Per això, quan la detectem, hem d'administrar una dosi extra d'insulina ràpida, encara que l'infant no hagi de menjar en aquell moment o no li toqui una dosi d'insulina a aquella hora de manera habitual.

Per saber la dosi d'insulina ràpida que cal administrar, utilitzarem el quadre següent:

*DTD = Dosi Total Diària (la dosi total d'insulina lenta i ràpida que s'administra el pacient de manera habitual).

Adaptat d'ISPAD Sick Day Guidelines 2018.

Alguns consells que et poden ajudar

1. Un exemple de com calcular la dosi d'insulina.

2. Quins medicaments pot prendre el teu fill si es posa malalt. 

3. Què cal fer en cas d'hiperglucèmia, si es fa servir bomba d'insulina. 

Si el nen o nena es troba en mal estat o bé té vòmits repetits, que impedeixen la hidratació o la presa d'hidrats per via oral, cal anar a un centre hospitalari.