Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

La diabetis tipus 1 i el dejuni durant el Ramadà

La diabetis tipus 1 i el dejuni durant el Ramadà
Edat: 
6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Control
Larisa Suárez - Pediatra endocrinólogo Hospital Sant Joan de Déu
Larisa Suárez
Pediatra endocrinòleg

El Ramadà, que és el mes sagrat de l'Islam, commemora la data en què el profeta Mahoma va rebre la primera revelació de l'Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans. Se celebra el novè mes del calendari lunar i cada any comença uns 11 dies abans, amb la lluna nova, allargant-se entre 29 i 30 dies.

El Ramadà té implicacions religioses, mentals, morals i sanitàries. Durant el Ramadà, els musulmans han de complir amb el dejuni o sawn, considerat un mètode d'auto purificació. A més d'abstenir-se de beure i menjar, els musulmans que dejunen durant el Ramadà també han d'evitar prendre medicacions per via oral, tenir relacions sexuals i fumar.

El dejuni consisteix a no menjar i beure des d'abans de l'alba fins després del capvespre. La majoria de les persones prenen dos àpats al dia durant el Ramadà: un, abans de l'alba (conegut com suhur) i, un altre, després de la posta del sol (l'Iftar). Depenent de la ubicació geogràfica i de l'estació de l'any, la durada del dejuni diari pot variar d'unes poques hores a més de 20 hores. 

Els pacients amb diabetis tipus 1 estan exempts de dejunar

Dejunar durant el Ramadà és un deure obligatori per a tots els musulmans adults sans. No obstant això, l'Alcorà eximeix específicament als malalts del deure del dejuni, especialment si es posa en risc la seva salut. Per exemple, estan exempts del dejuni els nens, les dones embarassades, en període de postpart i lactància, durant la menstruació, gent gran i qualsevol persona que pugui emmalaltir dejunant. I per tant, estan exemptes del dejuni les persones amb diabetis tipus 1.

Tot i que es recomana a aquests pacients no dejunar, l'estudi EPIDIAR, realitzat a 12.243 persones amb diabetis de 13 països islàmics, va constatar que el 43% de pacients adults amb diabetis tipus 1 feien dejuni durant el Ramadà.

Per a les persones amb diabetis dejunar durant el Ramadà suposa un fort desafiament per a la seva salut i per al seu equip sanitari, especialment si tenen un mal control de la malaltia. Representa una decisió personal important, que s'ha de prendre després de conèixer i analitzar de forma minuciosa amb l'equip de diabetis els riscos potencials que poden estar associats amb el dejuni durant el Ramadà.

Quan es considera que dejunar implica un alt risc per a la salut?

Es considera un grup de molt alt risc, i han d'evitar el dejuni els pacients amb diabetis tipus 1 que presentin:

  • Mal control glucèmic.
  • Antecedents d'hipoglucèmia recurrent o desapercebuda, és a dir, un risc molt alt de presentar una hipoglucèmia greu.
  • Episodi d'hipoglucèmia greu o cetoacidosi durant els 3 mesos previs al Ramadà.

Quins riscos poden associar-se al dejuni en pacients amb diabetis?

  • Hipoglucèmia.
  • Hiperglucemia.
  • Cetoacidosis diabètica.
  • Deshidratació i trombosi.

Recomanacions per al dejuni al Ramadà

Les persones amb diabetis que decideixen dejunar durant el Ramadà han de seguir les següents consideracions.

Control de glucèmia capil·lar

  • És fonamental realitzar controls de glucosa de forma més freqüent durant el període de dejuni.
  • Es suggereix realitzar controls abans de l'esmorzar, cada 2-3 hores durant el dejuni, abans de la ingesta després de la posta de sol i 2 hores després.
  • Si presenta símptomes d'hipoglucèmia o hiperglucèmia, cal fer un control de glucèmia capil·lar.

Hidratació

La manca d'hidratació pot arribar a ser un problema, sobretot durant l'època d'estiu, amb dies més llargs, calorosos i ambient humit.

  • S'ha d'intentar ingerir abundants líquids (aigua i begudes sense sucre) durant les hores de "no dejuni".
  • Evitar begudes amb cafeïna.

Planificació de l'alimentació

L'alimentació durant el Ramadà no hauria de variar significativament i, per tant, s'ha de planificar seguint el patró d'una alimentació saludable i equilibrada.

Algunes recomanacions:

  • Mantenir porcions raonables.
  • Esmorzar el més tard possible, abans de l'inici del dejuni.

Es recomana que l'esmorzar contingui de forma equilibrada carbohidrats integrals, així com proteïnes i greixos per ajudar a retardar la digestió i ajudar a que la sensació de plenitud duri el màxim possible durant el dia.

Una proposta d'esmorzar saludable:

  • Cereals integrals, torrades de pa integral, Roti de blat integral (pa sense llevat).
  • Llet, mató, iogurt grec.
  • Ous.
  • Ametlles torrades, nous.
  • Llenties o faves (plat d'esmorzar típic de l'Orient Mitjà).
  • Una peça de fruita.

Tradicionalment, el dejuni s'acaba (Iftar) després de la posta del sol i comença amb la ingestió de dàtils i aigua.

  • Si bé aquest àpat és un moment de celebració, s'ha de procurar moderació (no menjar en excés).
  • En aquesta ingesta, es recomana el consum de grans integrals i fonts de carn magra, aus de corral i peix.

Insulina

S'ha de tenir en compte el mecanisme d'acció de cadascuna de les insulines que s'usa.

Insulina d'acció prolongada

  • Si la pauta és un cop al dia, a la nit (NPH, insulina detemir, insulina glargina o insulina Degludec): administrar-la en el moment d'acabar el dejuni i reduir la dosi entre un 15-30%.
  • Si la pauta és dues vegades al dia (NPH o insulina detemir): necessitarà menys dosi d'insulina lenta en el moment d'iniciar el dejuni (abans de l'alba) i major dosi en acabar (després del capvespre).

Insulina d'acció ràpida (lispro, aspàrtica o glulisina)

  • Reduir entre un 25-50% la dosi d'insulina (en la ingesta abans del dejuni).
  • Per evitar el bolus del menjar i del berenar (en dejú).
  • Mantenir la mateixa dosi en la ingesta, en acabar el dejuni.

S'han de realitzar els ajustos de la pauta d'insulina cada 3 dies, d'acord amb els nivells de glucosa.

Quan s'ha d'interrompre el dejuni?

Els pacients amb diabetis han de comprendre que han d'interrompre el dejuni si presenten:

  • Hipoglucèmia (menys de 70 mg / dl).
  • Hiperglucèmia (més de 300 mg / dl).
  • A "dies de malaltia" o si se senten malament.

En general, les persones amb diabetis tipus 1 estan exemptes de complir el dejuni durant el Ramadà, atès que comporta a un risc per a la salut. No obstant això, la decisió de fer-ho s'ha de prendre després de conèixer i analitzar de forma minuciosa els riscos potencials amb l'equip sanitari i de crear un pla individualitzat previ al Ramadà, que proporcioni una guia amb estratègies perquè es pugui realitzar un dejuni el més segur possible.

*En la redacció d'aquest article ha col·laborat la Khadija Abdelhadi, mediadora intercultural de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Última modificació: 
13/07/2018