Nutrició
Els hidrats de carboni
Els hidrats de carboni proporcionen energia al nostre organisme per a portar a terme processos que són vitals per a la nostra salut. Estan formats per sucres.
Quan ingerim un aliment, per exemple, el pa, aquest pateix un procés de digestió abans d’ésser absorbit. Primer el masteguem, deglutim, el barregem amb els sucs gàstrics a l’estómac i passa a l’intestí prim on s’absorbeix en forma de glucosa. Aquesta glucosa passa de l’intestí a la sang, i serà la que apareixerà reflectida al medidor.
Quan es té diabetis tipus 1, és necessari calcular la dosi necessària d’insulina i injectar-la per a regular la glucosa de la sang. Com aquesta glucosa, al seu torn, prové d’alguns aliments, és imprescindible comptar la quantitat d’hidrats de carboni que anem a ingerir per a mantenir la glucosa en un equilibri desitjat. Hi ha diversos sistemes per a comptar els hidrats: a ull, per volum (utilitzant gots mesuradors o cassons), per grams o per intercanvi de racions d’hidrats de carboni.
Tipus d’hidrats de carboni
Els hidrats de carboni poden classificar-se de diverses maneres:
- Segons la seva estructura química:
- Hidrats de carboni simples o sucres: estan formats per poques molècules de sucre (glucosa, fructosa, lactosa, sacarosa…)
- Hidrats de carboni complexes o midons: estan formats per cadenes molt llargues de sucres.
- Segons la seva velocitat d’absorció (el temps que passa des que s’ingereix l’aliment amb hidrats de carboni fins que es comença a netejar la glucosa en sang).
- Ràpids: sucres, aigua amb sucre, suc comercial de fruites, refrescos amb sucre, mel.
- Lents: cereals i derivats (farina, pa, galetes, arròs, pasta, magdalenes), lactis (llet, iogurt), fruites (plàtan, pera, poma…), llegums (llenties, cigrons, mongetes…), tubercles (patata, moniato, iuca).
L’absorció dels hidrats de carboni
Per la seva estructura química, els hidrats de carboni es poden absorbir directament, sense necessitat de patir processos de digestió complexos a l’intestí, o pot ser que necessitin llargs processos que alenteixin la seva aborció.
- Alguns nutrients (fibra i greixos) fan les digestions més lentes. La digestió i absorció dels hidrats de carboni d’aquests àpats seran, per tant, més lentes.
Per exemple, un suc comercial (aigua amb sucre, fructosa i glucosa) s’absorbeix més ràpidament que la xocolata (sucre amb greix). En canvi, una poma s’absorbeix més lentament que un suc comercial de poma, degut a que la poma té molt més contingut de fibra que un suc.
Així doncs, es pot aprofitar aquest coneixement per a fer més lenta l’absorció d’aliments que volem oferir i que no són totalment d’absorció lenta.
Quan oferir un aliment de xocolata o ensucrat? Serà més convenient fer-ho després d’un àpat complet amb amanida o verdura (fibra), segon plat de farinacis (pasta, arròs, patata, llegum o pa, hidrat de carboni lent) i proteics (carn, peix o ou), cuinat tot amb oli d’oliva (greix).
- L’estat dels aliments (sòlids, triturats o líquids) també influeixen en la velocitat d’absorció.
Una poma s’ha de tallar o mossegar, mastegar, fer bol alimentari, empassar, barrejar amb sucs gàstrics, passar pels intestins. En canvi, un suc comercial de poma s’empassa directament. En ser un líquid d’aigua amb sucre passa de llarg per l’estómac cap a l’intestí on s’absorbeix la glucosa només arribar al primer tram (duodè).
