Factors que afecten els nivells de glucosa en sang

Freqüentment pensem que en la diabetis només compten els hidrats de carboni que s'ingereixen, l'activitat física que s'ha realitzat i la dosi d'insulina administrada. I sí, són els tres pilars fonamentals per al control de la diabetis. No obstant això, hi ha molts altres factors que afecten els nivells de glucosa a la sang.

La ingesta d'aliments, més enllà dels hidrats de carboni (HC)

És important calcular les racions d'hidrats de carboni de la ingesta. Tot i això, un alt contingut de greixos o de proteïnes també afectarà els nivells de glucosa.

L'activitat física

Realitzar activitat física de forma regular redueix la resistència a la insulina, mentre que el sedentarisme produeix augment de la resistència.

La dosi d'insulina

Calcular la ràtio (dosi d'insulina per ració d'hidrats de carboni) en cada ingesta ajuda a ser més precisos en la dosi necessària d'insulina, així com calcular la dosi correctora en cas d'hiperglucèmia.

Les zones d'injecció

Cal fer una adequada rotació de les zones d'injecció per evitar lipohipertròfies que causin una inadequada absorció d'insulina.

Els canvis de pes

El sobrepès o augment de pes incrementa la resistència a la insulina, necessitant més insulina per mantenir els nivells de glucosa estables.

L'edat i l'hora del dia

Les necessitats d'insulina al llarg del dia varien depenent de l'edat, del desenvolupament de la pubertat i de les hores del dia, entre d'altres.

La insulina és una hormona que actua disminuint els nivells de glucosa a la sang. Hi ha una sèrie d'hormones, anomenades contrarreguladoras, que en la seva acció augmenten els nivells de glucosa: adrenalina, glucagó, cortisol i hormona de creixement. El cortisol s'allibera al voltant de les vuit hores, sobre aquesta hora hi ha més resistència a la insulina, per la qual cosa es necessita una dosi major d'insulina (ràtio) en comparació amb altres ingestes realitzades al llarg del dia. Per això, és important l'administració d'insulina en el primer esmorzar i respectar el temps d'espera, d'almenys 15 minuts, entre l'administració d'insulina i començar a ingerir aliment.

Els nens lactants i preescolars tenen major sensibilitat a la insulina, especialment en les hores del migdia. Durant aquest període, els nens petits requereixen dosis en mitges unitats d'insulina (0,5 unitats) o dosis inferiors a través d'una bomba d'insulina.

Durant la pubertat, els adolescents es troben en ràpid creixement i secreten grans quantitats d'hormona de creixement durant la nit, per la qual cosa és freqüent observar valors de glucosa més alts en dejú. Aquest fenomen se l'anomena "Fenomen de l'alba". D'aquí la necessitat de realitzar controls de glucosa després de sopar i a les tres hores, per valorar-los i decidir l'augment de dosi d'insulina nocturna. Durant la pubertat cal augmentar considerablement i freqüentment la dosi d'insulina.

Les situacions d'estrès, febre i descompensació

En una situació d'estrès, febre i descompensació (anomenada també cetoacidosi), l'organisme allibera adrenalina. Per això, quan un nen està malalt o presenta alguna infecció, especialment amb febre, és molt important la realització de controls de glucosa amb més freqüència i verificar el nivell de cetones en sang o orina, ja que segurament requereix major quantitat d'insulina per evitar una descompensació.

El desenvolupament d'un nen és un procés dinàmic en el qual es registren canvis. Hem d'estar atents i modificar les dosis d'insulina de manera freqüent per adaptar-les a les necessitats que requereixen al llarg del dia.

Cada cas ha de ser individualitzat, de manera que davant qualsevol dubte, et suggerim consultar al teu equip de diabetis.