Què necessiten saber els professors sobre la diabetis?

La vida escolar d'un nen o nena amb diabetis tipus 1 no es diferencia de la de qualsevol altre, ni tampoc ha de representar cap problema per a l’escola. Generalment, l'infant amb diabetis ha d'injectar-se insulina durant l'horari escolar. Per això, cal que els professors coneguin els aspectes més importants del tractament, així com les situacions que poden donar-se durant la jornada escolar.

Mantenir un intercanvi d'informació fluït entre els pares i l’escola ajudarà el nen o nena a mantenir controlada la seva diabetis. A més, com més informada n’estigui l'escola, més fàcil resultarà la seva col·laboració.

Què és la diabetis?

La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per l'augment dels nivells de glucosa a la sang. Aquesta situació que rep el nom d’hiperglucèmia i succeeix com a conseqüència de la disminució de la formació d'una hormona anomenada insulina per part de les cèl·lules beta del pàncrees (diabetis mellitus tipus 1), per una activitat insuficient d'aquesta hormona (diabetis mellitus tipus 2), per causes genètiques (diabetis monogènica), o diabetis secundàries que apareixen com a conseqüència de determinades malalties o fàrmacs.

Gràcies a la insulina, el cos utilitza l'energia de l'alimentació. En les persones amb diabetis, la glucosa procedent dels aliments no pot ser aprofitada de manera adequada per les cèl·lules dels teixits, fet que comporta seriosos problemes metabòlics i pèrdua de pes.

La diabetis no és contagiosa i es pot controlar amb injeccions d'insulina, una dieta sana i equilibrada i exercici.

Com es tracta la diabetis tipus 1?

El tractament de la diabetis tipus 1 requereix l’administració d'insulina mitjançant injecció subcutània. És necessari realitzar controls de glucèmia capil·lar per ajustar la dosi, adequar el pla d'alimentació i l'exercici.

Quan s'administra la insulina? 

La major part dels infants han d'injectar insulina diverses vegades al dia: insulina d'acció ràpida abans de cada menjar principal (esmorzar, dinar, berenar i sopar) i insulina d'acció lenta una o dues vegades diàries. Si es queda a dinar a l’escola, segurament també s’haurà d'administrar insulina en aquest moment.

Els nens i nenes, a partir dels 8 o 9 anys, s'injecten la insulina ells mateixos, encara que en aquestes edats han de ser supervisats per un adult per assegurar que s’administren la dosi adequada i que ho fan correctament.

Com es fa un control de glucèmia?

L'infant amb diabetis tipus 1 ha de controlar el valor de glucosa diverses vegades al dia. La glucosa es pot determinar en sang capil·lar (glucèmia capil·lar) o mitjançant un sensor de mesurament continu.

Un control de glucèmia capil·lar consisteix a extreure una gota de sang del palpís d'un dit de la mà, amb l'ajuda d'un dispositiu automàtic, i col·locar-la en una tira reactiva que prèviament s'ha introduït en un mesurador de glucosa que ens en donarà el resultat.

El nen o nena es farà un control de glucèmia capil·lar abans d'injectar-se insulina si es queda a dinar a l’escola, de vegades també abans de realitzar alguna activitat física i en cas de notar símptomes d'hipoglucèmia.

La medició de la glucosa mitjançant un sensor subcutani es pot realitzar de forma contínua mitjançant un sistema flash. L'infant porta un sensor inserit en el teixit subcutani i connectat a un transmissor que envia les dades a un receptor (dispositiu mòbil, ipod i/o lector de glucosa). Ambdós sistemes tenen alertes d'hipoglucèmia i hiperglucèmia que el pacient pot activar. L'ús d'aquestes alertes pot ajudar a detectar situacions de valors extrems d'hipoglucèmia i hiperglucèmia que podrien passar desapercebuts. En algunes ocasions, segons la simptomatologia o si la situació d'hipoglucèmia no millora, s'aconsella fer un control de glucèmia capil·lar per comprovar-ne el valor. Quan es fan servir aquests sistemes es pot utilitzar el valor que s'obté del sensor per decidir la dosi d'insulina abans de l'àpat.

Els sistemes de monitorització contínua de la glucosa envien contínuament el valor de la glucosa a un dispositiu mòbil on es pot observar el valor actual, les fletxes de tendència de la glucosa i la corba de progressió de la glucosa. Alguns requereixen calibratge (realitzar un control de glucèmia capil·lar i introduir-lo al dispositiu).
Els sistemes de monitorització flash de la glucosa requereixen un escaneig mitjançant el lector o el dispositiu mòbil que s'utilitza per obtenir el valor. A la pantalla del dispositiu observarem el valor de glucosa, les fletxes de tendència i la gràfica de progressió de la glucosa.

Quina alimentació cal donar a l’escola?

L'alimentació d'un nen o nena amb diabetis tipus 1 ha de ser equilibrada i saludable similar a la de qualsevol nen de la mateixa edat, amb l'excepció dels sucres d'absorció ràpida (caramels, dolços, begudes com ara refrescs i sucs) perquè poden pujar molt la glucèmia. Un infant amb diabetis ha d'incloure a la seva alimentació hidrats de carboni. 

Cal recordar que els aliments que contenen hidrats de carboni augmenten els nivells de glucosa en sang. Per aquest motiu s'han de mesurar a cada ingesta ja que la insulina ràpida va associada a la quantitat d'hidrats de carboni que s'ingereixen.

• Es recomana facilitar als pares la planificació setmanal del menú escolar perquè puguin fer els ajustos puntuals necessaris. Per exemple, perquè un iogurt sigui equivalent a un peça de fruita per a les postres, aquest iogurt ha de ser de fruites, de sabors o ensucrat.
   
• És important respectar l'horari dels menjars del nen. Generalment, han de prendre un segon esmorzar coincidint amb l'horari de l'esbarjo de mig matí. 
   
• Si hi ha alguna celebració a la classe, és convenient que el professor sàpiga com actuar. Per això la comunicació amb la família ha de ser fluïda.

L'exercici físic està recomanat?

El nen amb diabetis tipus 1 pot i ha de fer el mateix exercici que els seus companys. L'exercici pot provocar que la glucèmia baixi. Per evitar-ho, s'aconsella que el nen prengui un aliment amb hidrats de carboni abans de practicar exercici. La família pot orientar els professors sobre les mesures a adoptar per a cada nen. És convenient que el professor d'educació física tingui fàcil accés a aliments amb sucres en cas d'hipoglucèmia.

Està contraindicat practicar exercici en cas de descompensació de la glucèmia (hiperglucèmia i hipoglucèmia).

Quines situacions adverses relacionades amb la diabetis es pot trobar un professor?

HIPOGLUCÈMIA 

La hipoglucèmia és crisi causada per nivells de sucre en sang baixos, és a dir, menors de 70 mg/dl.

Causes

• Excés d'insulina.
• Ingestió insuficient d'hidrats de carboni o retard en el menjar.
• Excés d'exercici.
• Vòmits i/o diarrea.

Símptomes

• Pal·lidesa.
• Comportament erràtic.
• Irritabilitat.
• Tremolor.
• Sensació de molta gana.
• Suor freda.
• Somnolència.
• Pèrdua de consciència.

Tractament

Quan es té una hipoglucèmia, s'ha d'administrar hidrats de carboni simples: sucres, suc de fruites, beguda ensucrada. Gràcies a la seva absorció ràpida, ajudaran a pujar ràpidament els nivells de glucosa a la sang.

Les pautes per tractar una hipoglucèmia són específiques per a cada franja d'edat. Els passos a seguir són:

       1. Oferir aliments.

• Fins als 4 anys: 3-5 g de sucre o 30-50 cl de suc.
• De 4 a 10 anys: 5-10 g de sucre o 50-100  cl de suc.
• Majors de 10 anys: 10-20 g de sucre o 100-200 cl de suc.

       2. Esperar 15 minuts per donar temps perquè el nen millori i després comprovar el seu estat amb un altre control de glucosa capil·lar.

• Si la glucèmia és menor de 70mg/dl, cal repetir el pas número 1.
• Si la glucèmia és major de 70 mg/dl, ha de prendre un aliment que contingui hidrats de carboni d'absorció lenta, com ara 2 galetes, un got de llet, un iogurt, una llesca de pa, etc.

Recomanacions

• Tenir sempre sucre a mà.

• Verificar els nivells de glucosa davant la sospita d'hipoglucèmia, en la mesura del possible.

• Administrar sucre quan hi hagi el menor dubte d'hipoglucèmia.

• Donar sucre o suc sense barrejar amb cap altre aliment. Barrejar-ho retarda l'absorció del sucre i, per tant, la seva recuperació.

• Administrar, quan s'hagi recuperat de la hipoglucèmia i únicament si es preveu activitat física al llarg dels propers minuts, aliments com ara llet, galetes, iogurts, fruita, etc. (sucres retardats), per mantenir el nivell de glucosa fins al proper àpat.

• Mantenir-lo en repòs fins que s'hagi recuperat.

• Acompanyar-lo mentre es trobi en aquesta situació, encara que sàpiga com resoldre-la per si mateix.

• Informar els pares i indicar-los les possibles causes, si es té sospita. Les petites hipoglucèmies poden ser relativament freqüents.

En cas d'hipoglucèmia greu

Si el nen o nena no respon amb el sucre o està inconscient, cal:

(L'escola ha de comptar amb l'autorització prèvia per escrit dels pares per poder administrar glucagó. Es recomana que els pares expliquin aquesta tècnica als professors).

1. Administrar glucagó mitjançant una injecció intramuscular al braç, les cames o natges. El glucagó és una hormona que segreguen les cèl·lules alfa del pàncrees. Exerceix l'efecte contrari de la insulina, és a dir, ajuda a augmentar la glucosa a la sang utilitzant la glucosa que està emmagatzemada en el fetge en forma de glucogen. La quantitat que cal administrar varia segons l'edat: 
   • Menors de 2 anys: 1/3 de vial.
   • De 2 a 7 anys: 1/2 vial.
   • Majors de 7 anys: 1 vial.
      
2. Avisar els pares i els serveis d'emergència per traslladar el nen o nena al centre sanitari més proper.

HIPERGLUCÈMIA

La hiperglucèmia és una crisi causada per nivells de sucre a la sang elevats. En els infants amb diabetis tipus 1, es considera alt un valor major de 180 mg/dl.

Causes

• Menys insulina de la necessària.
• Ingestió excessiva d'hidrats de carboni.
• Malaltia infecciosa.
• Estrès.

Símptomes

En algunes ocasions no hi ha símptomes. 
Si els valors són majors de 250 mg/dl, els símptomes més freqüents són:

• Cansament.
• Mal de cap.
• Necessitat d'orinar amb freqüència.
• Set intensa.

Tractament

1. Administrar suplements d'insulina. Quan la hiperglucèmia es perllonga, la falta d'insulina pot derivar en una descomposició metabòlica per cetoacidosi i provocar un estat de coma.

2. Informar els pares i indicar-los les possibles causes, si se'n té sospita. Els pares facilitaran al col·legi les pautes que cal seguir.

Recomanacions

• Permetre a l'infant absentar-se de classe per anar al lavabo perquè pugui beure aigua i orinar.

• Es desaconsella fer exercici extra per baixar els valors de glucosa ja que, en aquesta situació, si un nen o nena amb diabetis tipus 1 augmenta la pràctica d'exercici, podria pujar-li més la glucosa.

• Si apareixen vòmits o dolor abdominal intens, avisar els pares.

Possibles canvis psicosocials

L'infant amb diabetis tipus 1 s'enfronta a una malaltia crònica que comporta assumir moltes preses de decisió cada dia. Segons l'edat, és capaç de prendre moltes d'aquestes decisions. Està sotmès a controls repetits de glucosa en sang, a diverses injeccions d'insulina diàries, al seguiment d'un pla d'alimentació equilibrat poc flexible en horaris i a la pràctica d'exercici de manera controlada per mantenir estables els seus nivells de glucosa a la sang. No hem d'oblidar, a més, l'amenaça de patir hipoglucèmies. 

Tot això pot repercutir en el seu estat d'ànim. Una mala elaboració del dol de la malaltia, així com una falta de suport, li pot provocar una mala acceptació i aparició de conflictes com irritabilitat, disminució en el rendiment escolar, passivitat, tristesa, falta o poca comunicació, etc.