
Quan vagi a l'escola
L’any del debut era el mateix any que l’Arnau començava el col·legi. Un altre gran repte, una altra gran por. Si l’inici d’aquesta nova etapa ja ens provoca angoixa a mares i pares per molts motius (per la separació, per com s’adaptarà, per si li agradarà, etc.) a nosaltres se’ns sumava una por més: la diabetis.
Com serà passar tantes hores fora de casa? Com serà estar amb persones que no fossim nosaltres, els pares o els avis? Amb persones que no saben de diabetis? Com podré suportar no ser jo qui estigui controlant la seva diabetis a cada moment?
Després passen les primeres hores, els primers dies, les primeres setmanes i finalment els primers mesos, que són de molt estrès i ansietat. Però amb el pas del temps tot es va relativitzant i normalitzant.
El que vaig tenir clar en tot moment, gràcies als consells d’educadores i metges, és que la informació és el més important i bàsic quan un nen té aquesta malaltia i ha de començar una nova experiència, una nova etapa amb noves persones. És vital i primordial que el tutor i tots els professors del centre educatiu siguin coneixedors de què és la diabetis i com actuar en cas necessari.
Consells relacionats
Entrades relacionades
El dilluns de Pasqua, en ple confinament per la COVID-19, a l'Eloi, de 3 anys, li van diagnosticar diabetis tipus 1. Com ho van viure els seus pares? Aquesta és la seva experiència.
En Raúl té diabetis des de fa dos anys, però això no li ha impedit continuar practicant la seva afició preferida: el ball de saló.
En Rubén, mestre d'Educació Primària, ens explica com s'ha sentit i què ha fet després de la incorporació a l'aula d'un infant amb diabetis tipus 1.
Comentaris