Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Explico o no que el meu fill té diabetis?

Caixa feta d'interrogants
Edad: 
0 a 5, 6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Lali Buera - Madre de un adolescente con DM1
Lali Buera
Mare d'un adolescent amb DM1

Després de 5 anys del diagnòstic de la diabetis del meu fill me n’adono que he passat per vàries etapes a l’hora de parlar d’aquest tema amb “els altres”.

Cadascú és com és, jo necessito compartir per alleugerir preocupacions. Al començament sovint parlava de diabetis amb... Quasi bé tothom. Hi ha qui se’n fa més el càrrec i hi ha qui no tant, però la majoria acostuma només a quedar-se amb l’apartat “punxades”, arribant a la conclusió que deu ser una cosa semblant a l’hàbit de raspallar-se les dents després de cada àpat.

Un dia vaig llegir a un web sobre diabetis que una de les 10 coses que els pares no haurien de fer mai entorn a aquesta malaltia és : “No parlis de la diabetis del teu fill al cap de 5’ d’haver conegut una persona”. Res més encertat.

Amb el temps, quan creus que les persones més properes (familiars i amics més íntims) han entès bé el tema un dia observes que s’han assabentat de ben poc i que el que van entendre ja no ho recorden. Per exemple, si es dóna l’ocasió de dir: “Vinga, dinem que el xaval té una mida justa i li aniria bé començar ja”, la resposta del teu germà pot ser tant “Ah! Això vol dir que està alt i que ha de menjar?” com “Això vol dir que s’ha de punxar més insulina?”. No n’encerten ni una. Tothom té les seves preocupacions, i mentre per nosaltres la diabetis pot ser la principal, per altres ho poden ser les notes dels fills o un TDA o la feina del cap de família, i cadascú acaba una mica anant a la seva.

Prefereixo parlar de diabetis amb gent que sap de què parlo. Amb la resta, només si pregunten o si és necessari que n’estiguin al corrent. Aquest any m’he relaxat tant que no ho sap ni l’entrenador de futbol (bé, sí que ho sap, pel meu fill, però si no ho explico jo directament em sembla que és com si no ho sabés…). Al meu fill, que poquíssimes vegades treu el tema a conversa perquè de moment no ho deu necessitar, crec que li agradarà parlar d’aquest tema només amb gent que per algun motiu sàpiguen també de què va això tan complicat.

Entrades relacionades

  • Des de que tinc diabetis tipus 1, he hagut de superar tot tipus de reptes

    L'Adrià té diabetis des dels 14 anys. El diagnòstic va arribar gairebé en paral·lel al confinament per la COVID-19. En aquest temps, l'Adrià ha aconseguit portar un control exhaustiu de la glucosa en sang que li permet fer tot el que es proposa.

  • Papa, jo també vull ser policia

    La Policia Municipal de Gavà ha eliminat l'exclusió per diabetis de la nova convocatòria de places. La bona predisposició del cos i de l'Ajuntament, el suport del sindicat SPL-CME i la lluita d'una família han estat la clau de l'èxit.

  • Quan canto, sento que volo

    "M'agradaria que els nens veiessin la diabetis tipus 1 de forma diferent". Des del seu diagnòstic quan tenia 8 anys,la Mireia, amant de el cant i de la dansa, ha trobat en la malaltia una oportunitat per viure més saludablement.