Puc menjar el raïm de Cap d'Any si tinc diabetis?

I tant! Com sempre diem, tenir diabetis no ha de suposar una limitació en la nostra vida diària, i molt menys el fet de menjar raïm.

No obstant, és cert que els dotze raïms de Cap d'Any aporten sucre, exactament equivalen a 20 grams d'hidrats de carboni, és a dir, a dues racions d'hidrats. Si una persona amb diabetis sopa i després es menja els dotze grans de raïm (sense augmentar la quantitat d'insulina administrada), el resultat del control de glucèmia posterior al sopar estarà alt i, per tant el nivell de glucosa en sang estarà per sobre del nivell recomanable.

Us ensenyem dues opcions per poder complir amb la tradició dels dotze raïms sense que s'alteri el control de glucèmia posterior.

A.Substituir les postres

Es tracta de substituir les postres habituals pel raïm. Aquesta és l'opció més senzilla d'entendre. 

Exemple

Si una persona amb diabetis pren habitualment unes postres de 1,5 o 2 racions d'hidrats de carboni, simplement ho canviarem pels dotze grans tradicionals de raïm. D'aquesta manera, es consumiran els mateixos hidrats de carboni i per tant no caldrà variar la insulina.

No obstant això, és molt important tenir en compte el factor temps. Com molts sabeu, la majoria d'insulines ràpides que es fan servir avui dia (Apidra®, Humalog® o Novorapid®) tenen una durada de tres hores aproximadament. Si ens punxem i sopem a les nou de la nit, però després prenem el raïm a les dotze (com ha de ser segons la tradició), en el moment que ens mengem el raïm, la insulina ràpida ja haurà deixat de fer efecte. És per això, que el recomanable seria punxar-nos la insulina i sopar més tard, cap a les deu o quarts d'onze, per exemple, perquè la insulina ràpida encara estigui fent efecte en el moment d'ingerir el raïm.

En resum, la persona amb diabetis hauria punxar-se la quantitat d'insulina habitual, canviar les seves postres pel raïm i retardar l'administració d'insulina i el sopar fins almenys les deu de la nit.

B.Calcular la ràtio insulina-ració d'hidrats

Consisteix en dividir la quantitat d'insulina ràpida entre les racions que mengem a cada àpat i ens permet saber quanta insulina ràpida cal punxar-se per cada ració d'hidrats de carboni que es menja. És un càlcul molt útil perquè així, si es vol menjar més, s'administra més insulina i teòricament no hauria d'alterar-se el control de glucèmia.

Cal tenir en compte que aquest càlcul canvia entre persones i segons el moment del dia. Per exemple, és molt probable que per menjar una ració d'hidrats necessitem més insulina en l'esmorzar que en el dinar, perquè en l'esmorzar som més resistents a l'acció de la insulina i necessitem més quantitat. Per això, quan volem fer una ingesta extra d'hidrats de carboni, haurem d'utilitzar la ràtio insulina-ració de l'àpat més proper en el temps. Al començament, aquest concepte pot costar una mica d'entendre, de manera que, si necessites ajuda, pregunta al teu equip habitual de diabetis. Dominar aquest càlcul et pot ser molt útil en moltes situacions de la vida quotidiana.

Exemple

Imaginem que anem a sopar a casa d'uns familiars i que el sopar és a les nou del vespre. El meu fill, que té diabetis, habitualment es punxa nou unitats d'insulina ràpida i sopa sis racions d'hidrats de carboni. Aquesta nit el meu fill vol sopar amb la resta de la família a les nou, menjar-se les seves sis racions, com sempre, i després prendre el raïm al so de les campanades. I... per què no?

En aquest cas, el consell seria que a les nou del vespre es punxés les nou unitats d'insulina i sopés les sis racions d'hidrats, com sempre. No obstant això, com a les dotze de la nit vol menjar el raïm (que representen dues racions d'hidrats de carboni més del que és habitual), abans de menjar-se'l hauria de punxar-se una mica més d'insulina ràpida perquè després no li pugi el sucre en sang.

Per menjar-se dues racions d'hidrats, quanta insulina s'ha d'administrar perquè sigui proporcional a la insulina que es punxaria en el menjar més proper? 

Si per sopar sis racions d'hidrats de carboni, es punxa nou unitats d'insulina, vol dir que per cada ració d'hidrats es punxa 1,5 unitats d'insulina ràpida (9 unitats / 6 racions = 1,5 unitats d'insulina ràpida per cada ració d'hidrats). Com els dotze grans de raïm equivalen a dues racions d'hidrats de carboni, el meu fill necessitaria tres unitats extra d'insulina ràpida a les dotze de la nit per menjar-se el raïm (2 racions x 1,5 unitats d'insulina ràpida = 3 unitats).

En resum, a les nou del vespre es punxaria les nou unitats d'insulina i soparia les sis racions, i després a les dotze de la nit es punxaria tres unitats més d'insulina ràpida i es menjaria els dotze raïms.

Tenir diabetis no ha de suposar un impediment per gaudir del Nadal i de les seves tradicions. Tan sols cal reflexionar sobre quina és la millor solució en cada cas i planificar com actuar. Així, no hi haurà dinar o raïm que se'ns resisteixi! Feliç Any Nou!