Consells
Quant més gran sigui el vostre coneixement i autonomia en el maneig de la diabetis menor serà la vostra dependència dels professionals sanitaris i del sistema de salut. Ser proactius per aprendre sobre diabetis, mantenir la calma, preguntar i compartir la responsabilitat us ajudarà a gestionar el pes de la diabetis.
Els germans dels nens amb diabetis poden pensar que són invisibles i sentir-se sols i abandonats, en ocasions, davant l'estrès del diagnòstic, les exigències del tractament, etc. Et donem alguns consells per atendre la seva estabilitat emocional.
Dialogar i escoltar als nostres fills, i conèixer les seves preocupacions sobre la seva sexualitat són actituds que ajuden a preparar-los a ser responsables quan siguin actius sexualment.
Una separació implica un profund impacte emocional en els fills per molt "bé que es faci". El mal control de la diabetis pot ser una crida d'auxili del nen, una eina per alertar i comunicar que, més enllà de la diabetis, alguna cosa que no funciona.
De vegades, en arribar a l'adolescència, el nen que portava "bé" la seva diabetis ha donat pas a un altre que es mostra rebel, abandona la dieta i s'oblida del que ja sabia. Passar del control al suport mantenint certa supervisió pot ajudar a treballar la seva autonomia i aconseguir que porti un millor control.
Atendre les emocions dels fills és fonamental en els primers anys de la vida del nen, perquè garantitza el seu futur desenvolupament social i una bona qualitat de vida. Descubreix com treballar durant aquests primers anys habilitats com el control de les conductes impulsives, l'empatia, la motivació, el respecte i la col·laboració.
Reforçar positivament un adolescent quan es comporta com esperem pot augmentar la seva motivació i ajudar-lo a portar un bon control de la diabetis. La nostra conducta com a pares i educadors és clau per augmentar la seva autoestima, el desig de l'èxit i evitar la sensació de fracàs.
Viure amb diabetis es tasca complicada per als nens i per als pares. Et donem algunes claus per a aprendre a gestionar adequadament l'ansietat i altres emocions que poden aparèixer en la convivència amb la diabetis.
Algunes estratègies útils per atenuar l'angoixa que provoquen les punxades diàries tant als nens com als pares.
“Estàs alt?” és gairebé sempre la pregunta estrella. Però hem de recordar que el nen és sempre més important que el control de la diabetis.
Entre els 4 i els 6 anys, els nens es fan menys obstinats i augmenten la seva capacitat de raonament, imaginació i comprensió verbal. És el moment d'implicar-los, a poc a poc, en una petita part del maneig de la seva diabetis, sense forçar, respectant el seu ritme.
Dels 0 als 4 anys, els nens no responen a raonaments, però sí a estímuls afectius, i tendeixen a imitar comportaments. L'actitud, la gestió de les emocions i les estratègies educatives dels pares poden ajudar els nens a suportar millor la seva condició.