Com expressen els infants els sentiments i com podem ajudar-los

Atendre les emocions dels seus fills és una tasca important per a tots els pares, i això inclou els pares de nens amb diabetis. Aquesta atenció és fonamental en els primers anys de la vida del nen, perquè garanteix el seu futur desenvolupament social i una bona qualitat de vida.

Els pares han de treballar durant aquests primers anys habilitats com el control de les conductes impulsives, l'empatia, la motivació, el respecte i la col·laboració. 

L'acció més important que els pares poden practicar per al desenvolupament emocional dels seus fills petits és la formació del vincle: mostrar el seu amor, cura i comunicar-se amb ells. 

Les rebequeries expressen frustració 

En els primers anys de vida les rebequeries són utilitzades pel nen per expressar la seva frustració o per aconseguir el que vol. No han de preocupar; hem de mantenir la calma, parlar de forma tranquil·la i no cedir a les seves peticions. Tot i que el nen no entengui les explicacions, les paraules el calmaran. L’ajudarà sentir que entenem que estigui trist, que tingui por, però que aviat se sentirà millor. 

L’escolta reflexiva: escoltar sense jutjar

El diagnòstic i el curs de la diabetis generen moltes situacions insatisfactòries en els nens. No podem protegir sempre, però podem ajudar-los a que entenguin i manegen el millor possible els sentiments molestos que resulten de la vida amb diabetis. 

Pautes a seguir quan el nen té edat per parlar dels seus sentiments

Al voltant dels tres anys el nen pot començar a parlar dels seus sentimients. És el moment de: 

• Ajudar-lo a que s'expressi lliurement. Encoratjar a que ho faci. 
• Escoltar atentament. 
• Acceptar els seus sentiments, sense criticar. Això no vol dir que acceptem conductes inadequades: "entenc que estiguis enfadat amb... però no pots pegar". 
• A més d'escoltar i entendre, podem resumir al nen el que entenem que ell està dient, pensant i sentint. A això se li anomena escolta reflexiva. Aquest tipus d'escolta ajudarà al nen a comprendre els seus sentiments i les situacions que els provoquen. "Et sents trist perquè penses que... però podem fer..." Podem buscar amb ell respostes alternatives per gestionar els seus sentiments desagradables. 
• No bloquejar l'expressió de les emocions en els nens dient "no ploris més". No oblidem que ensenyar a controlar les emocions no és el mateix que reprimir. 

Reconèixer les emocions des de petits per gestionar-les millor 

El nen pot sentir emocions agradables o desagradables, però totes les emocions són útils i necessiten ser sentides i manifestades. 

De vegades el nen pot expressar sentiments que ens causen temor o dolor "estic fart de la maleïda diabetis", "un nen m'ha dit que no puc jugar perquè estic malalt"... 

Així mateix, quan el nen experimenta, per causa de la diabetis, emocions com vergonya, culpa, por o sensació de ser castigat injustament, pot aparèixer un comportament hostil enfront dels seus pares, irritabilitat i rebequeries. Hem de procurar llavors no sobrecarregar-nos amb angoixa i culpa. El nen necessita que l'acompanyem -d'una manera tranquil·la- sentir-se estimat i protegit.

Els nens expressen les seves emocions a través de les seves conductes –mal humor, augment de violència, trastorns del son, augment de pors- però és convenient que des de petits aprenguin a reconèixer les seves emocions, els esdeveniments que les provoquen i com gestionar-les. El millor lloc per a aquest aprenentatge és la família. 

Recorda que les emocions tenen un fonament genètic, però la seva expressió és social. Per això, la família és fonamental com a model emocional per al nen.