Com implicar al nen en el maneig de la malaltia: ni sobreprotegir ni malcriar

Entre els 4 i els 6 anys, els nens es fan menys obstinats i augmenten la seva capacitat de raonament, imaginació i comprensió verbal. És el moment d'implicar-los, a poc a poc, en una petita part del maneig de la seva diabetis, sense forçar, respectant el seu ritme.

• Els nens amb diabetis poden sentir-se diferents: els altres no es punxen, mengen llaminadures, no van a l'hospital amb freqüència… És moment d'ajudar-los a expressar les seves emocions i idees sobre la diabetis, per detectar el més aviat possible els sentiments d'inferioritat, enuig o agressivitat. Això no vol dir que els forcem a parlar de la malaltia, ni que estiguem tot el temps fent-ho nosaltres. N'hi ha prou a escoltar-los quan volen parlar d'això.
   
• La diabetis influirà en la seva vida diària i sens dubte també en el seu equilibri emocional. Hem de recordar sempre que el nen elaborarà la seva percepció de la diabetis observant el comportament dels seus pares. Això ens obliga a ser positius i a comportar-nos amb serenitat.
   
• És important acceptar el nen, acceptar la diabetis, ensenyar-lo i guiar-lo, de la mateixa forma que ho faríem si no tingués diabetis. 
   
• No hem de sobreprotegir ni malcriar. El nen amb diabetis necessita límits, com tots els nens. Hem de tenir clar que la llàstima dels altres no ha d'afectar el seu comportament. I si el nen es nega a fer alguna cosa del tractament, no hem de renunciar-hi perquè a ell li desagrada.
   
• Hi ha una pregunta que angoixa sempre els pares: Quan em curaré? És important no enganyar el nen, però tampoc cal donar explicacions excessives. El nen té una imatge de la malaltia molt simple.

Sempre convé posar l'accent en el fet que, malgrat la seva diabetis, el nen podrà fer pràcticament tot allò que vulgui.