Els germans dels nens amb diabetis
Recordes com van reaccionar els teus altres fills davant el diagnòstic de la diabetis del seu germà?
Has comentat amb ells la manera en què la diabetis ha alterat la marxa de la família i la seva pròpia vida?
Quan tenim un fill amb diabetis és normal que la majoria de les nostres atencions vagin dedicades a ell.
Davant l'estrès del diagnòstic, les exigències del tractament, les visites mèdiques, les hospitalitzacions i tota l'atenció que la diabetis comporta, els germans poden pensar que són invisibles i sentir, en ocasions, solitud i abandó. Quan centrem la nostra atenció exclusivament en el fill amb diabetis ocasionem, sense voler, l'aparició de sentiments negatius en la resta dels germans: gelosia, ressentiment i empipament.
L'empipament que poden sentir per l'atenció centrada en la diabetis, es combina, sovint, amb sentiment de culpa pel fet de sentir enveja del seu germà malalt.
En general, els germans s'adapten a la situació després d'una etapa de desconcert i incertesa per la novetat de la malaltia. Amb el temps, els seus sentiments seran els propis de la competitivitat i ambivalència que es troben també entre germans sans. Cadascun anirà trobant la seva pròpia manera de tractar amb la diabetis del germà i la forma d'afrontar-ho anirà variant en funció de l'edat i personalitat de cadascun.
Davant la diabetis, tota la família es reorganitza. Durant aquest procés, els germans poden manifestar alguns canvis en les conductes habituals (rebequeries, mal comportament, treure pitjors notes escolars…), fins i tot somatitzacions (maldecaps, mal d'estómac, marejos…). Amb això, de forma inconscient, els infants tracten de manifestar la seva necessitat d'atenció.
En alguns casos ens trobem amb el germà sobreprotector que es preocupa a l'excés per tot allò referent a la diabetis del germà, assumint càrregues per a les quals no està preparat. Així, la diabetis es converteix en l'eix entorn del qual gira tota la vida familiar.
Hem de ser conscients que els germans que no tenen diabetis també la comparteixen i necessiten atenció i suport.
Recordem que la nostra actitud davant qualsevol situació afecta directament els fills. Així, ansietat, tristesa, excés de preocupació i sobreprotecció circulen lliurement entre tota la família. Els nens noten la preocupació i tristesa dels pares i tendeixen a buscar les seves pròpies explicacions, per això hem de procurar que exterioritzin els seus pensaments i sentiments.
Els germans del nen amb diabetis necessiten rebre informació clara i respostes adaptades a la seva edat i preguntes. És convenient que aprenguin a reconèixer els sentiments negatius, quan els tinguin, verbalizar-los i compartir-los. Tot això requerirà un esforç suplementari dels pares: buscar un espai i un temps per dedicar en exclusiva al nen que, encara que no tingui diabetis, comparteix sense cap dubte la del seu germà.
Comentaris