Cuidar-nos per poder tenir cura

La cura de la diabetis d'un fill suposa planificar i coordinar alimentació, l'exercici, l'administració d'insulina i els controls de sucre. És un treball a temps complet.

Les demandes de la diabetis són moltes. Els pares gestionen coneixements sobre la malaltia, capacitat per afrontar els problemes i buscar solucions, una motivació important, una actitud positiva i un grau alt de control i afecte. Tots aquests coneixements i habilitats van acompanyats d'una gran preocupació per les conseqüències de no seguir el tractament.

Tractem de minimitzar el risc d'esgotament.

Comparteix la diabetis amb la parella

No pots estar tot sol en aquesta tasca, es fa necessari que tots dos pares assumeixin la cura i l'educació del fill. Es tracta de compartir el seguiment de la diabetis i evitar que la responsabilitat recaigui només sobre un d'ells.

Repartir les tasques de forma igualitària no sempre és possible, però tant el pare com la mare haurien de saber el mateix sobre diabetis i sobre el tractament concret del fill (com ajustar la insulina, controlar l'alimentació ...).

Pot passar que el repartiment de tasques sigui motiu de conflicte entre la parella. És convenient que es formuli aquest repartiment de forma explícita. Parlar clarament, exposant el que cada un espera de l'altre, facilitarà la relació. No es tracta d'endevinar cada un les necessitats de l'altre, sinó de negociar conjuntament sobre elles.

Tracteu de buscar espais per a la parella on pugueu xerrar sobre la diabetis i sobre altres temes. És fonamental que sigueu coherents i treballeu en la mateixa direcció com a pares, intentant arribar a acords entre vosaltres quan no estigui el nen davant. Així s'eviten tensions innecessàries.

Implica altres persones en el maneig de la diabetis

Necessitem poder delegar en algunes ocasions. Avis, oncles i altres familiars poden sustituiros en algunes ocasions per tenir cert descans.

Sovint evitem rebre ajuda pensant que ningú pot tenir cura del nen com nosaltres. Aprendre a demanar ajuda física i suport emocional no sempre és fàcil, però és convenient fer-ho si volem disminuir l'ansietat i el cansament.

Busca respirs temporals

Si és desitjable que la vida de l'infant amb diabetis sigui normal, també hem de procurar normalitzar la vida de tota la família. Sobretot en el cas del cuidador/a principal, qui es responsabilitza de la major part de la cura i necessita moments en què pugui "oblidar-se de la diabetis".

Es tracta de col·locar a la diabetis en el seu lloc, i aconseguir que deixi espais a altres interessos i activitats individuals i familiars. Quan desatenem les pròpies necessitats augmenta el cansament, l'estrès i es fa la situació més difícil.

Resulta complicat però amb el temps i la pràctica es va aconseguint l'equilibri entre la cura del fill i viure i gaudir de la vida.

No oblidis cuidar-te. És cert que el teu fill i la seva diabetis són el primer i que tens poc temps per a tu, però necessites cuidar de tu mateix/a: si tu estàs bé, podràs ajudar millor a gestionar la seva vida amb diabetis.