Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

Alimentació, ansietat i diabetis: com gestionar la relació emocional amb el menjar

Nen amb un afartament de menjar
Edat: 
6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Emociones

És fàcil establir amb el menjar una relació emocional. Sovint busquem en el menjar una recompensa, l'alleujament ràpid a situacions de tensió i a emocions negatives. Fins i tot, a vegades, mengem per avorriment.

En el cas de la diabetis la cosa es complica, ja que l'alimentació té un paper destacat en el tractament.

Sí, ja sabem que el pla nutricional de la diabetis és l'adequat per a qualsevol persona -tingui o no diabetis- que desitgi alimentar-se de forma saludable, però no oblidem que la necessitat d'una correcta alimentació és quelcom ineludible en diabetis.

Un exemple d'això és el, sovint, exhaustiu control que els pares exerceixen sobre l'alimentació del fill amb diabetis. En moltes ocasions apareixen preguntes del tipus: "què has menjat?, "què has fet?". Probablement el fill se senti irritat o deprimit, en definitiva, pot fàcilment "atabalar-se" i apareixen sentiments negatius i d'estrès que no ajuden precisament a seguir el tractament.

Sovint, l'exigència paternal i personal que requereix la cura de la diabetis pot complicar la relació emocional del jove amb el menjar.

Mengem per ansietat?

Quan sentim necessitat de menjar compulsivament, és interessant plantejar-nos si busquem en el menjar un alleujament instantani a les preocupacions. Si és així, podem dir que el problema no és el menjar sinó l'ansietat.

Es fa necessari llavors conèixer l'origen de la nostra ansietat i aprendre a controlar-la utilitzant els mecanismes adequats. Si aconseguim fer-ho, sentirem menys necessitat de menjar.

No oblidem que l'estrès és el llenguatge del nostre cos i el sentim com a desagradable o molest: palpitacions, sensació d'ofec, opressió...

Per poder gestionar l'ansietat, el primer pas és identificar els senyals corporals i comportamentals d'aquesta i relacionar-les amb l'emoció que se sent. A continuació, cal descobrir què és el que està passant i què estem pensant alhora que notem la sensació d'ansietat.

Un cop identificada l'ansietat, podem combatre-la tant física com mentalment:

  • Físicament: a través de la relaxació muscular, la respiració diafragmàtica lenta, la realització d'activitats plaents...
  • Mentalment: l'estrès es gestiona treballant els pensaments. És molt important identificar els pensaments que generen ansietat. Els reconeixerem perquè són automàtics, negatius, exigents i rígids. Són pensaments de tot/res i blanc/negre. Ens diem frases com "no valc per a res", "mai controlaré la meva diabetis", "sóc un desastre total", "no suporto aquest control dels meus pares"...

Els pensaments negatius influeixen sobre les nostres emocions i conductes

Quan identifiquem aquests pensaments hem d'adonar-nos que podem discutir-los. Un pensament com "això és impossible de controlar" sol generar emocions intenses de frustració, tristesa i ansietat. Aquest pensament, al costat de les emocions que genera, pot portar-nos a deixar de fer la dieta pautada o l'exercici. El fet de no realitzar aquestes conductes reforçarà el pensament d'"això és impossible de controlar". I així es forma el cercle viciós de l'estrès.

No sempre podem canviar les circumstàncies que ens provoquen ansietat, però sí que podem revisar la percepció (pensaments) que d'elles en tenim. Podem canviar el pensament negatiu per un altre menys absolut: "algunes vegades m'excedeixo, però generalment ho controlo bé". Notarem que disminueix l'ansietat.

L'estat d'ànim influeix en la forma d'alimentar-nos i, si aquest és negatiu, el menjar pot esdevenir un refugi fàcil i accessible. Per això, hem de desenvolupar les nostres habilitats emocionals i aprendre a distingir entre la fam física i el que està marcat per l'ansietat, la frustració o l'avorriment. Si podem diferenciar entre ansietat i gana podrem millorar l'autocontrol.

Sempre que el menjar ens generi malestar o sentim que li perdem el control resulta imprescindible la valoració de l'equip de diabetis que ens donarà la resposta adequada a cada cas i les pautes a seguir.

Última modificació: 
26/06/2019