Papa, jo també vull ser policia

L’Aleix ja té 18 anys i des dels 11 conviu amb la diabetis tipus 1. Sempre ha volgut ser policia com el seu pare, però tenir diabetis és motiu d’exclusió en la majoria dels cossos policials espanyols.

A començaments de l’any 2022, la família de l’Aleix es va mobilitzar al saber que s’obriria una nova convocatòria de places per a la Policia Local de Gavà, on treballa el seu pare.

Gràcies a la bona predisposició dels caps policials i del consistori municipal de Gavà, més el suport del Sindicat de Policies Locals i Cos de Mossos d’Esquadra (SPL-CME), que es va fer càrrec de la gestió administrativa, s’han modificat les bases de la convocatòria i l’Aleix ja s’hi pot presentar.

Parlem amb la Mònica i el Toni, pares de l’Aleix

Dels tres fills que teniu, dos tenen diabetis tipus 1. Què vau pensar quan vau descobrir que la diabetis continua sent causa d’exclusió per a l’accés a alguns llocs de treball?

Dolor. No es només que els teus fills tenen una malaltia metabòlica greu que els acompanyarà al llarg de les seves vides, sinó també que mentre estàs treballant en l’acceptació de la nova realitat, t’adones que el sistema no t’acompanya.

Sempre hem transmès als nostres fills que la malaltia no pot condicionar els seus somnis, que amb actitud i ganes poden ser allò que vulguin. 

"La diabetis tipus 1 els ha modificat la manera de viure, però no ha de canviar com volen viure la seva vida"

Quan vau començar a lluitar per aconseguir que la diabetis no fos causa d’exclusió en l’accés al cos de policia?

Fa molts anys que perseguim aquest objectiu, entre d’altres... Ens ha ajudat molt el fet de ser molts els que teníem el mateix somni. Abans que naixés l'Aleix, ja hi havia demandes legals reivindicant aquest dret.

Però en aquells moments, desconeixíem aquesta realitat, de fet, ni tan sols sabíem què era realment la diabetis.

Què us va passar pel cap quan vau saber que ho havíeu aconseguit?

Sens dubte, una sensació d'haver fet bé les coses i la satisfacció de saber que hi ha persones que t'escolten i que tenen en compte allò que els dius, que “miren” la realitat que els presentes i que ho fan de debò. Hi ha tantes situacions invisibles al món!

El fet de saber que es poden canviar situacions tan injustes, que es pot aconseguir que les administracions s'adaptin als nous temps i ens escoltin és una porta oberta per desitjar seguir canviant les "coses".

I com a pares, una sensació d'alegria perquè els nostres fills tinguin un obstacle menys en el camí de les seves vides. Sobretot per l’Aleix, ja que no entenia perquè no podia ser policia.

El govern espanyol va eliminar la diabetis com a causa mèdica d’exclusió per a l’accés al treball públic l’any 2018. Què n’esperàveu d’aquesta decisió?

Ens hagués agradat que fos més àmplia i clara, però sobretot ens hagués agradat que fos de compliment obligat per a totes les empreses públiques i privades que posen traves a les persones amb diabetis. Són tantes les complicacions que s’afegeixen a la motxilla de les famílies quan algun membre té diabetis tipus 1!

Però poc a poc, hem après que anar amb la carta de presentació "el meu fill té diabetis" els perjudica, fins i tot, quan són infants. I en edat laboral, aquesta situació empitjora.

És millor no fer-hi massa incís. Què trist, no? Quan sempre ens han ensenyat a l'hospital la importància de que l’entorn sigui coneixedor de la seva malaltia!

"Lluitem per fer mes fàcil la vida dels nostres fills, perquè el món que ens envolta no els deixi fora de la vida que desitgen"

I ara què?

Des de la meva perspectiva com a policia, vull aconseguir que totes les persones amb diabetis que accedeixin a llocs policials se sentin tan còmodes com qualsevol altra que comença. Ajudant-les, en la mesura del possible, a adaptar-se al lloc de treball sense dificultats i aportant, des de la meva experiència com a pare de dos fills amb diabetis, els consells que calgui per aconseguir que compaginin la seva realitat personal amb la policial.

És el que fem dia a dia en tots els àmbits.

Al marge d'això, volem continuar posant el nostre granet de sorra per eliminar totes les barreres que la societat posa a certes malalties. Tenir diabetis no ha d’invisibilitzar les persones que la pateixen, tenen dret a lluitar, com la resta, per fer realitat la seva vocació.