Parlem de sexe
La clau que determina l'adequada sexualitat de l'adolescent i futur adult està en l'educació sexual rebuda.
Hem de tractar amb els nostres fills els temes relacionats amb la sexualitat des que són petits, adaptant la conversa a la seva edat i sent accessibles quan ells vulguin parlar. Invertir temps i esforç des d'edats primerenques facilita la disminució de futures conductes de risc.
És durant l'adolescència quan la conducta sexual sol crear inquietud en els pares. Als pares i mares ens costa, en general, entendre als fills com a éssers sexuals.
És important que preparem als nostres fills de manera gradual perquè prenguin decisions responsables quan siguin actius sexualment. Hem de brindar informació útil i clara que els transmeti els nostres valors sobre la sexualitat. Encara que no els adoptin en el futur, els serviran de referència i els ajudaran a establir el seu propi sistema de comportament.
Alguns adults semblen sentir-se amenaçats pels comportaments de l'adolescent en aquesta matèria i tracten de regular de manera il·lògica, com ho demostra el fet que es pretengui, de vegades, suprimir l'educació sexual ("millor no donar idees"), restringir la informació de mètodes anticonceptius ("és millor que tinguin por a l'embaràs") o fer veure que la sexualitat de l'adolescent no existeix en absolut.
La diabetis pot produir preocupació i estrès al jove, por a ser rebutjat, així com pensaments negatius ("qui em voldrà amb aquesta malaltia?"). Un adolescent es preocupa pel seu atractiu i aparença, i a un adolescent amb diabetis li pot resultar difícil acceptar-se a si mateix. Resultaria útil que pogués expressar la seva frustració i dubtes sense sentir-se jutjat.
És positiu:
- Dialogar evitant els sermons i les personalitzacions que el posaran a la defensiva.
- Escoltar les seves opinions per entendre, posar-nos al seu lloc i reconduir les dificultats, els dubtes i fins i tot la rebel·lia.
- Conèixer les seves principals preocupacions sobre la seva sexualitat i de com es pot veure afectada per la diabetis.
La diabetis no ha de ser una excusa per dificultar la independència progressiva dels joves i mantenir un control que suposi una major tranquil·litat per als pares. No oblidem que la diabetis és important, però el desenvolupament dels nostres fills ho és encara més.
És lògic que et resulti difícil admetre que el teu fill amb diabetis experimenti coses noves, sobretot si alguna d'elles comporta riscos. Però és necessari que li mostris confiança, perquè sigui capaç de desenvolupar les seves pròpies solucions a aquesta edat. Això sí, has d'assegurar que sap com evitar extrems metabòlics i com obtenir ajuda en cas d'emergència.
La família i l'equip mèdic han de parlar i assessorar els joves, de manera regular, sobre les conductes de risc i les seves conseqüències sobre la salut.
Comentaris