Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

Pírcings i tatuatges, què cal tenir en compte

Adolescent fent-se un tatuatge
Edat: 
14 a 18
Escuela y ocio
Tags: 
Silvia Marín - Pediatra endocrinólogo Hospital Sant Joan de Déu
Silvia Marín
Pediatra endocrinòleg

Tenir diabetis no implica necessàriament no poder posar-se un pírcing o fer-se un tatuatge. Abans de prendre la decisió de fer-ho, cal estar segur que no és un capritx passatger. Els tatuatges són permanents i la retirada d'un pírcing deixa moltes vegades un forat o una cicatriu. 

Abans de fer-se un pírcing o un tatuatge

Abans de prendre la decisió de fer-se un pírcing o un tatuatge cal tenir en compte diverses qüestions:

  • Buscar un establiment que ofereixi garanties i que reuneixi les condicions higièniques necessàries. Hi ha una sèrie d'infeccions, anomenades de transmissió parenteral, que són les que es transmeten per l'ús d'agulles no esterilitzades adequadament. Un exemple són les hepatitis o el VIH (virus de la immunodeficiència humana). Per evitar-les, cal anar amb compte i triar un establiment de confiança. 
     
  • Evitar infeccions. Els pírcings o tatuatges són tècniques que produeixen una petita ferida a la pell. Aquesta ferida és una porta d'entrada per a bacteris que poden originar una infecció. En aquests casos les condicions higièniques són importants sempre, però sobretot en una persona amb diabetis, ja que qualsevol infecció pot descompensar la seva malaltia i acabar a l'hospital amb una cetoacidosi aguda. 
     
  • No es recomana realitzar-se un pírcing o un tatuatge si no es té un bon control metabòlic. El mal control del sucre augmenta el risc d'infecció i d'una mala cicatrització. Cal millorar el control glucèmic abans de decorar-se el cos.

El dia "D"

  • Cal anar sempre acompanyat a fer-se el pírcing o el tatuatge. Podem trobar-nos malament en el moment de l'aplicació de la tècnica. És important que algú en qui confiem ens pugui ajudar.
     
  • La persona que en fa el pírcing o el tatuatge ha de saber que “el client” té diabetis. 
     
  • Cal ingerir hidrats de carboni una estona abans de la sessió per evitar la hipoglucèmia. Abans de començar, podem preguntar quant de temps durarà la sessió.
     
  • Cal tenir el glucòmetre a mà per si fa falta. Per la impressió de la punxada algú es pot marejar i confondre els símptomes amb una baixada de sucre.

Els dies posteriors

  • Controlar que l'àrea al voltant del pírcing no es posa vermella, fa mal, s'inflama o segrega un líquid groguenc (pus). Si la pell presenta aquest aspecte, és probable que s'hagi infectat i convindrà retirar el pírcing i anar al metge immediatament per iniciar el tractament adequat. 
     
  • Si el color vermell de la zona del tatuatge no disminueix a poc a poc o es torna dolorosa, cal anar al metge per descartar una infecció. Si es triga a acudir al metge, costarà més controlar la infecció i augmentaran els riscos.
     
  • Si s'infecten el pírcing o el tatuatge, cal augmentar la freqüència de controls de glucosa i fer-se el test de cetona. Si els nivells de sucre són alts i hi ha cetones a la sang o a l’orina, cal anar al metge immediatament. 
     
  • Ingerir la quantitat de menjar i líquids adequada a les pautes habituals. Un pírcing al llavi o a la llengua pot produir incomoditat a l'hora de beure i menjar durant algunes setmanes. Això pot fer que sigui difícil mantenir els nivells de glucosa ajustats.

Si la persona amb diabetis té un bon control glucèmic, la seva malaltia no hauria de ser un impediment per fer-se un pírcing o un tatuatge, sempre que sigui en les condicions adequades i prenent les precaucions necessàries.

Última modificació: 
25/03/2019