El joc de la ració justa: entrenant l'estimació visual d'hidrats de carboni

Un dels punts clau per al control de la diabetis tipus 1 és el còmput d'hidrats de carboni per grams o per racions d'hidrats de carboni. Existeixen diversos mètodes per a l'estimació de racions, sense que hi hagi cap evidència que un procediment sigui millor que un altre:

1. Bàscula: es pesa l'aliment a la bàscula i es calculen les racions o grams d'hidrats de carboni mitjançant la consulta de les taules de composició nutricional o de les taules d'equivalències. Aquest mètode és el més exacte, però requereix tenir una bàscula, coneixements, habilitats matemàtiques i disposar de documents de consulta d'equivalències o de composició.
2. Got, cullerot, tasses i recipient mesurador: existeixen eines per mesurar racions d'hidrats de carboni mitjançant el volum de l'aliment. Aquest mètode suposa una menor càrrega de treball enfront de l'ús de la bàscula i és especialment útil per a persones amb poques habilitats matemàtiques, amb pocs coneixements sobre alimentació i diabetis o que veuen afectada la seva psicomotricitat fina. Tot i que és una eina de molta utilitat, requereix tenir a mà el recipient i limita el càlcul d'hidrats de carboni a aquells aliments que es poden mesurar, com l'arròs, la pasta, la patata i els llegums.
3. Estimació visual: aquest mètode consisteix a estimar la quantitat d'hidrats de carboni d'un aliment o plat de manera visual mitjançant la valoració del seu volum. Per ser efectiu, aquest mètode requereix un entrenament previ amb l'ús de la bàscula per ajustar les quantitats. És recomanable realitzar periòdicament un "calibrat", és a dir, fer servir la bàscula de tant en tant per comprovar la quantitat d'hidrats de carboni que estimem visualment, ja que els pacients i famílies que habitualment fan servir aquest mètode tendeixen a minimitzar les quantitats.

El joc de la ració justa

És sabut que el maneig de la diabetis requereix un esforç important en l'aprenentatge, i que als nens els costa dur el còmput de racions o d'hidrats de carboni. Per això, proposem un concurs en família que us ajudarà en l'entrenament visual.

El joc de la ració justa consisteix a endevinar quina quantitat de racions hi ha al plat que estem valorant.

Per jugar es necessita:

• Una tauleta de puntuació per a cada dia durant un mes (30 caselles petites per jugador).
• Diversos jugadors (dos o més de dos). És interessant involucrar germans, encara que aquests no tinguin diabetis, ja que augmenta la competitivitat i la motivació pel joc, a més de facilitar la integració de tots els membres de la família.
• Una bàscula digital de cuina (no cal que sigui d'alta precisió, és suficient que l'error per mesura sigui +/- 1 gram). És recomanable que la bàscula tingui una bona base per col·locar el plat i no sigui massa compacta, ja que pot dificultar la lectura de la pantalla.

Instruccions de joc

1. Col·loca un recipient mesurador (got, tassa, bol o plat) a la bàscula. Procedeix a fer la tara de forma manual (apunta't el pes de l'envàs per poder calcular el net del contingut) o automàticament prement el botó de tara de la balança fins que aparegui un zero a la pantalla.
2. Tapa la pantalla amb una cartolina.
3. Introdueix un aliment al recipient (llet, pasta, patata, pa, etc.).
4. Endevina quantes racions té! Cada participant ha de dir una quantitat, i no es pot repetir cap xifra. En els primers intents, recomanem que siguin els pares els que iniciïn les rondes per donar seguretat als nens. Caldrà anar-los animant perquè prenguin ells la iniciativa.
5. Destapa la pantalla, mira els grams d'aliment, i amb la taula d'equivalències calcula les racions que conté.
6. Guanya un punt el concursant que més s'acosta sense passar-se de la xifra.
7. Segueix així amb tots els aliments que vulguis i en diferents moments del dia. D'aquesta manera, t'assegures practicar amb diversos aliments en diverses ocasions al llarg d'un mes.
8. Si observem que hi ha una alta taxa d'encerts exactes, podem variar els recipients (canviar el tipus de got, tassa o plat) o servir quantitats molt diferents a les habituals.

I el premi?

És un concurs, i com tot concurs ha de tenir un premi. Aconsellem a les famílies pactar els premis dels nens i promoure que segueixin un estil de vida saludable evitant les recompenses monetàries i materials. Algunes propostes: fer junts una sortida a algun lloc que ells vulguin, anar a visitar un amic que viu en una altra zona, escollir una pel·lícula per anar al cinema o veure-la a casa.

I els pares també tenen premi! Els pares també han de tenir un premi si guanyen, i és convenient que el premi no sigui cap tasca domèstica (fer el llit o recollir) sinó més aviat amb algun caprici (un massatge o un sopar).

Tot i que la motivació dels pares per ensenyar i ajudar els seus fills a controlar la seva diabetis està relacionada amb la salut, hem de tenir en compte que difícilment un nen tindrà aquest objectiu per ell mateix, i que sens dubte els estem demanant un esforç. Així que, hem de pensar una bona recompensa!

Que guanyi el millor!