Hiperglucèmia postprandial: factors que influeixen en el control glucèmic després dels àpats

El control glucèmic òptim en diabetis s'assoleix gràcies a la combinació de tota una sèrie d'elements. La hiperglucèmia postprandial és un dels factors clau que hi pot contribuir.

Els estudis de farmacocinètica realitzats en persones amb diabetis tipus 1 mostren que els anàlegs d'insulina d'acció ràpida (lispro, aspàrtica i glulisina) tenen un perfil farmacocinètic i farmacodinàmic semblant. A causa d'aquest perfil d'acció, administrar els anàlegs d'insulina d'acció ràpida temps abans dels àpats proporciona una millora significativa en el control postprandial.

A més de tenir en compte la dosi d'insulina i el temps d'espera és important considerar altres factors que poden afectar els valors de glucosa després dels àpats.

Efectes d'altres factors en el control de glucèmia postprandial

1. Contingut nutricional del menjar: alguns estudis demostren que ingestes amb un alt contingut de greixos causen hiperglucèmia postprandial tardana.
2. Ordre de la ingesta: un estudi de Shukla i col·laboradors* demostra que la ingesta de greixos i proteïnes 15 minuts abans dels hidrats de carboni disminueix la mitjana del valor de glucosa després dels àpats. Altres estudis demostren igualment que el contingut de greixos i proteïnes d'una ingesta eleven significativament els valors de glucosa a partir de les 4-6 hores, fent que aquest augment pugui durar més de 12 hores després de la ingesta.
3. Índex glucèmic: aliments amb un índex glucèmic alt causen un augment dels nivells de glucosa elevat i ràpid, mentre que els que tenen un índex glucèmic baix produeixen petites fluctuacions.
4. Buidament gàstric: la velocitat a la qual ocorre el buidatge gàstric és una variable que pot influir en els nivells de glucosa postprandial. Aquest procés està modulat per factors hormonals, el pH, el volum i la composició dels nutrients ingerits. Els aliments amb contingut alt de greixos romanen més temps en l'estómac i són els responsables d'un buidatge gàstric més lent amb variabilitat en la mateixa persona.
5. Zones d'injecció: el lloc en el qual s'administra la insulina també pot afectar-ne el perfil farmacocinètic. L'administració d'anàlegs d'insulina d'acció ràpida en l'abdomen permet una absorció més ràpida de la insulina en comparació amb l'administració en el braç, en la cuixa o en les natges.

Per millorar el control glucèmic: realitza la descàrrega del mesurador o sensor, valora les dades i modifica alguns factors que puguin ser la causa de la hiperglucèmia postprandial.