L’estudi Tuebingen Grill Study demostra nivells més alts de glicemia després d'àpats rics en greixos i proteïnes
Dijous, 5 Maig, 2016
Tradicionalment el càlcul de la dosi d'insulina s'ha realitzar mitjançant el còmput de les racions d'hidrats de carboni. Malgrat això cada vegada són més les evidències de què el contingut de greixos i proteïnes contribueix significativament en l'augment dels valors de glucèmia dels pacients amb diabetis.
Un grup de recerca de la Universitat de Tuebingen (Alemanya) va dur a terme un estudi que ha estat recentment publicat en la revista Pediatric Diabetes, en el qual es va investigar la influència d'un sopar ric en proteïnes i greixos sobre la glucèmia nocturna d'un grup d'adolescents amb diabetis tipus 1. En l'estudi van participar 15 adolescents amb una edat mitjana de 16 anys que van rebre en dos dies consecutius un àpat estàndard i un àpat amb el mateix nombre de racions d'hidrats de carboni però ric en greixos i proteïnes. La composició de tots dos menús va ser:
- Àpat estàndard: 50 gr. de tomàquet, 50 gr. de pebrot, 280 gr. de patates bullides, 14 gr. d'oli, 40 gr. de gall dindi, 60 gr. de pa, 5 gr. de mantega, 20g. de pernil i un contingut en fibra de 10 grams.
- Àpat ric en greixos i proteïnes: 50 gr. de tomàquet, 50 gr. de pebrot, 280 gr. de patates bullides, 34 gr. d'oli, 240 gr. de gall dindi, 60 gr. de pa, 12 gr. de mantega, 120 gr. de pernil i un contingut en fibra de 10 grams.
La dosi d'insulina es va ajustar únicament sobre la base de la quantitat d'hidrats de carboni calculant així una bol alimentari individual per a cada persona que va participar en l'estudi. Les concentracions de glucosa nocturnes es van mesurar de forma contínua amb un sensor de glucosa intersticial durant les 12 hores posteriors a la ingesta.
L'anàlisi de les descàrregues del sensor va mostrar que l'àrea sota la corba per al àpat estàndard va ser de 1400 mg/dl/12h mentre que per a l'àpat ric en greixos i proteïnes va ser de 1968 mg/dl/12h el que equival a dir que la glucèmia va ser molt més alta per a l'àpat ric en greixos i proteïnes.
La màxima diferència entre les concentracions de glucosa després d'ambdós àpats es va produir entre les 4-12 hores després de la ingesta, sent la màxima a les 6 hores. La glucèmia a les 12 hores de la ingesta (al matí següent) va ser de 91 mg/dl per a l'àpat estàndard i de 153 mg/dl per a l'àpat ric en greixos i proteïnes. Per a l'àpat estàndard el 31% dels valors de glucosa estaven per sota de 80% i el 24% per sobre de 150 mg/dl; per a l'àpat ric en greixos i proteïnes el 3% dels valors de glucosa estaven per sota de 80% i el 48% per sobre de 150 mg/dl.
Les conclusions d'aquest estudi indiquen que a les 12 hores posteriors a la ingesta d'un àpat ric en greixos i proteïnes les concentracions de glucosa són significativament més altes que amb un àpat estàndard similar però amb un contingut baix de greixos i proteïnes. Tot això ens suggereix que caldria tenir en compte l'efecte dels greixos i proteïnes en el consell dietètic que es dóna a persones amb diabetis i que al mateix temps és necessari dissenyar algorismes que permetin ajustar la dosi d'insulina al contingut de greixos i proteïnes d'un àpat.
Resumit per: Dr. Roque Cardona Hernández, pediatra endocrinòlog i coordinador clínic de la Unitat de Diabetis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Comentaris