Com adaptar el pàncrees artificial a la pràctica esportiva?

Un sistema de nansa tancada, també anomenat pàncrees artificial, connecta una bomba d'insulina i un sensor continu de glucosa. El seu funcionament es basa en un algorisme que modifica la dosi d'insulina de manera automàtica en funció dels valors de glucosa i la seva previsió per als 20 a 30 minuts següents.

El seu ús es demostra molt eficaç en la gestió de la diabetis tipus 1: millora el control glucèmic, augmenta el temps en rang i permet un manteniment del temps en hipoglucèmia dins dels límits recomanats.

El sistema de nansa tancada i l'exercici físic

Tot i això, malgrat el progrés i l'evolució d'aquests sistemes, encara no són capaços d'evitar els canvis ràpids de glucosa en sang deguts a l'exercici físic i, per tant, continua sent necessària la intervenció de l'usuari per evitar oscil·lacions glucèmiques. Per fer-ho, cal activar la funció específica d'activitat física o prendre aliments rics en hidrats de carboni per prevenir o tractar les hipoglucèmies.

Pel que fa a les hipoglucèmies nocturnes associades a dies de més activitat física, aquests sistemes són de gran eficàcia.

Què cal fer per adaptar el sistema de nansa tancada a l'exercici físic?

L'adaptació a l'exercici físic del sistema de nansa tancada és diferent al de les bombes d'insulina tradicionals. En el sistema de nansa tancada, la dosi d'insulina infosa per la bomba dependrà dels valors de glucosa que proporciona el sensor a cada moment. En general, per a l'exercici es pot programar un objectiu de glucèmia més gran, normalment entre 140 a 160 mg/dl, cosa que reduirà el risc d'hipoglucèmies durant l'activitat.

Activar el mode activitat o exercici abans de començar i en acabar

D'aquesta manera, el controlador modifica l'objectiu de glucèmia marcada, augmentant-lo fins al valor definit per cada sistema de nansa tancada comercial. L'objectiu és mantenir la glucèmia una mica més allunyada dels nivells d'hipoglucèmia.

Cal tenir en compte que cada tipus d'exercici pot donar lloc a una resposta glucèmica diferent

Exercicis hipoglucemiants

Els exercicis aeròbics augmenten el consum muscular de glucosa i es relacionen amb més risc d'hipoglucèmia, especialment si són de llarga durada.

• Exemples: ciclisme, natació de llarga distància, marató o mitja marató, triatló, muntanyisme.

Recomanacions:

1. Menjar, aproximadament, 3 hores abans. Si es pren l'àpat en els 60-90 minuts abans de començar l'exercici, hem de considerar una reducció important del bol d'insulina per evitar començar l'exercici amb nivells alts d'insulina (insulina activa elevada).
2. Activar el mode exercici entre 60 i 120 minuts abans de l'inici de l'activitat i mantenir-lo fins a la finalització.
3. Ingerir un suplement d'hidrats de carboni (variable segons l'edat) abans de l'inici de l'activitat, si els nivells de glucosa són propers a 100 mg/dl.
4. Aportar aliments rics en hidrats de carboni durant l'exercici per evitar la hipoglucèmia en el cas d'exercicis de moderada-alta intensitat i llarga durada.
5. Si hi ha hiperglucèmia després de l'exercici, reduir la dosi de correcció al 50% de la dosi calculada, així com reduir lleugerament (en un 10-20%) la dosi del bol d'insulina en l'àpat posterior a l'exercici.

Quan l'activitat física requereixi un consum de glucosa molt elevat, hem de valorar la possibilitat de desactivar la manera automàtica per programar reduccions d'insulina més intenses, que evitin l'aparició d'hipoglucèmies durant o després de l'activitat.

Exercicis hiperglucemiants

Els exercicis anaeròbics o d'intensitat molt alta poden conduir a l'efecte contrari, la hiperglucèmia, ja que l'alta intensitat activa un procés mitjançant el qual el fetge allibera ràpidament glucosa a la sang.

• Exemples: esports de combat, entrenaments de força o halterofília, crossfit o competicions atlètiques de curta durada, com els 100 metres llisos o el llançament de pes.

En aquest cas, no s'aconsella activar el mode exercici ni aportar hidrats de carboni, tret que els nivells de glucèmia inicials siguin menors de 90 mg/dl.

Hi ha un grup d'activitats que tenen un efecte imprevisible. Tenen una tendència hipoglucemiant als entrenaments, mentre que poden ser hiperglucemiants a les competicions.

• Exemples: esports d'equip o de raqueta.

Cal avaluar en cada cas l'efecte glucèmic de l'entrenament i la competició per aplicar una estratègia educativa o una altra.

Actualment, els sistemes de pàncrees artificial només estan indicats a partir dels 7 anys d'edat.

Referències

• Bondia J. Páncreas artificial. Rev Esp Endocrinol Pediatr 2020; 11 (Suppl 1); 8-13.
• Beato-Víbora PI, Gallego-Gamero F, Ambrojo-López A, Gil-Poch E, Martín-Romo I, Arroyo-Díez FJ. Amelioration of user experiences and glycaemic outcomes with an Advanced Hybrid Closed Loop System in a real-world clinical setting. Diabetes Res Clin Pract. 2021 Aug;178:108986.
• Riddell MC, Zaharieva DP, Yavelberg L, Cinar A, Jamnik VK. Exercise and the Development of the Artificial Pancreas: One of the More Difficult Series of Hurdles. J Diabetes Sci Technol. 2015 Oct 1;9(6):1217-26.
• Paldus B, Morrison D, Zaharieva DP, Lee MH, Jones H, Obeyesekere V, et al. A Randomized Crossover Trial Comparing Glucose Control During Moderate-Intensity, High-Intensity, and Resistance Exercise With Hybrid Closed-Loop Insulin Delivery While Profiling Potential Additional Signals in Adults With Type 1 Diabetes. Diabetes Care. 2021 Nov 17:dc211593.
• Riddell MC, Gallen IW, Smart CE, Taplin CE, Adolfsson P, Lumb AN, et al. Exercise management in type 1 diabetes: a consensus statement. Lancet Diabetes Endocrinol. 2017 May;5(5):377-390. doi: 10.1016/S2213-8587(17)30014-1.
• Colberg SR, Sigal RJ, Yardley JE, Riddell MC, Dunstan DW, Dempsey PC, et al.  Physical Activity/Exercise and Diabetes: A Position Statement of the American Diabetes Association. Diabetes Care. 2016 Nov;39(11):2065-2079.

Article original: Utilización de los sistemas de asa cerrada comerciales para diabetes durante el deporte. Sociedad Española de Diabetes (març de 2022).