Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Què és això del debut?

Nen hospitalitzat
Edad: 
0 a 5, 6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Noemí Carayol - Madre de niño con DM1
Noemí Carayol
Mare d'un nen amb DM1

Debut​…? Què vol dir això? Si el meu fill només té tres anys! És molt petit, no és artista per fer un debut.

Desconcertada, desorientada, disgustada, deprimida, destrossada, desbordada, tots són adjectius que comencen per "d", de la mateixa manera que ho fan debut i diabetis. I tots descriuen com em vaig sentir la tarda del 13 d’abril de 2010, quan el metge d’urgències de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, em va dir amb molta cura: ” mare: no et preocupis, ara t’explico el que li passa al teu fill. El teu fill té el que en medicina s’anomena debut diabètic.

Des d’aquell moment, les nostres vides, i sobretot la seva vida, canviarien. El dia a dia seria diferent a tot el que ens havíem imaginat que seria, o a el que havia sigut fins llavors. No pitjor, sinó diferent.

La historia del debut no és per tothom igual, però de ben segur que totes tenen punts en comú. La del meu petit Arnau va ser així: sense tenir encara tres anys, i sense haver tastat molts dolços, ni galetes i sense haver-li cridat l’atenció els pastissos o magdalenes, em vaig adonar que va començar a tenir especial interès per menjar aquest aliments ensucrats. Alhora, tenia gran necessitat de beure i beure quantitats gegantines d’aigua. A tothora tenia set, i tot això, sumat és clar, a tenir que fer pipí sovint.

El vaig observar durant dos o tres dies, i va ser quan vaig començar a sentir-me inquieta. El primer dia pots pensar que té el dia llaminer o afamat perquè està creixent i que fa tant pipí perquè beu més aigua. El segon dia penses que serà cosa de nens. Però el tercer, et neguiteges perquè no és normal la gran fam i set. Així que una tarda em vaig proposar controlar i mesurar la quantitat d’aigua que bevia per tenir una referència, i van ser més de dos litres i mig d’aigua en menys de sis hores.

Aquella nit no vaig poder dormir pensant què era el que podia estar passant, i no trobava explicació. Fins aquell moment jo era una completa ignorant d’aquesta malaltia, no coneixia ningú amb diabetis tipus 1, i a la família no hi havia ningú amb diabetis de cap tipus, així que era difícil reconèixer els símptomes.

El vam portar d’urgència al pediatra, ens va demanar una analítica de sang. Una hora més tarda, ja estàvem a un box d’urgències de l’Hospital, a les portes de la nostra nova vida.

Entrades relacionades