Gestionar les nostres emocions: reaccions i sentiments davant la diabetis
Viure amb diabetis és tasca complicada per als nens i per als pares i suposa canvis en la vida de tota la família.
Quan al conjunt de problemes diaris s’afegeixen els controls, les punxades, la preocupació pels àpats, l’exercici i la por a les hipo/hiperglucèmies, és normal que aparegui una sensació d’ansietat i altres formes de reaccionar a aquestes dificultats.
Algunes reaccions que, sovint són experimentades pels nens i pels pares, poden incloure sentiments d’ira, tristesa, por, impotència, culpa… Totes aquestes emocions, tot i ser desagradables, són reaccions necessàries per fer front a una situació nova que suposa una amenaça i resulta difícil de gestionar.
És normal sentir enuig davant quelcom difícil de controlar i por al futur i a no ser capaç d'actuar amb competència. Dol i tristesa són emocions que solen acompanyar els primers temps del diagnòstic i també quan es va prenent consciència de la malaltia. Un cert sentiment d'injustícia apareix sovint “Per què a mi precisament? Per què el meu fill?”, ens preguntem. Quan sembla que els resultats no es corresponen amb els esforços -“Faci el que faci els nivells pugen i baixen”- apareixen: la frustració, la impotència, fins i tot sentiments de culpa.
Aprendre a gestionar adequadament les nostres emocions
Per fer-ho és important:
- Admetre que les tens. Reconèixer-les, encarar-les i externalitzar-les.
- No avergonyir-te d’elles. Recordar que les emocions són útils, sinó et controlen.
- Raonar-les, no sobrecarregar amb tints negres la nostre por, tristesa o enuig.
- Cercar idees contràries, com la confiança, el valor o l'optimisme.
- Associar creences personals de seguretat, imaginar-nos dominant la situació que ens atemoreix. No pensar en escenaris de fracàs.
- Ja que el futur ens preocupa, intentar d’existir en el moment -aquí i ara-.
L’assistència psicològica pot ajudar-te a reconèixer i treballar els pensaments i les conductes que s’associen a les teves emocions negatives.
Comentaris