La lluna de mel o remissió parcial de la diabetis tipus 1

En diabetis tipus 1 freqüentment s'escolta parlar de la fase de remissió o període de lluna de mel, que consisteix en la disminució de les necessitats d'insulina i la facilitat per mantenir els valors de glucosa dins dels objectius.

En el moment del debut o diagnòstic de la diabetis, habitualment la persona presenta signes o símptomes com beure molta aigua, tenir la necessitat d'anar al bany moltes vegades al dia (fins i tot a la nit), perdre pes, sentir-se cansat i amb son.

Tots aquests símptomes són deguts a uns nivells elevats de glucosa a la sang per falta d'insulina a l'organisme. Per això a partir d'aquest moment serà necessària l'administració d'insulina, diverses vegades al dia.

En aquest moment, es calcula la dosi d'insulina inicial, segons l'edat del nen, el desenvolupament de la pubertat (ja que durant el període puberal es requereix una major dosi d'insulina) i l'estimació de necessitat d'insulina, basada en els resultats analítics com la presència de nivells elevats de glucosa en sang amb o sense cetoacidosi diabètica.

Durant els primers dies es prendran un seguit de mesures que s'han de mantenir sempre per aconseguir mantenir els valors de glucèmia dins el rang ideal el major temps possible i mantenir una bona qualitat de vida. Per això es requereix:

• Realitzar controls de glucèmia abans, dues hores després de cada àpat i a les tres de la matinada.
• Administrar insulina diverses vegades al dia (entre quatre i sis vegades).
• Mantenir una alimentació saludable.
• Promoure l'exercici físic.

Les dosis d'insulina s'han d'ajustar valorant tota aquesta informació.

Immediatament després del diagnòstic de la diabetis, en general es requereixen dosis altes d'insulina, ja que el cos ha estat sotmès a nivells alts de glucosa per un període prolongat de temps i això ha provocat un augment de la resistència a la insulina.

En una a dues setmanes, s'evidencia que els valors de glucosa que es mantenien dins el rang de la normalitat, comencen a baixar, presentant valors de glucèmia al límit baix o en hipoglucèmia, amb la mateixa dosi d'insulina. En aquest moment, dona la impressió que la diabetis desapareixerà, per això se l'anomena fase de remissió o lluna de mel, però lamentablement no és així.

Per què es produeix la lluna de mel?

La disminució de les necessitats d'insulina que es produeix durant la lluna de mel es deu al fet que les cèl·lules beta del pàncrees comencen a secretar certa quantitat d'insulina en proporció al nivell de glucosa, de manera que es necessita disminuir les dosis d'insulina que s'injecten de forma subcutània, segons els valors de glucosa que s'obtinguin.

Durant la fase de remissió o lluna de mel és habitual mantenir un bon control de la diabetis amb valors de glucosa en sang dins dels objectius, administrant una dosi mínima d'insulina. Això facilita la gestió de la diabetis i en permet mantenir un bon control.

La lluna de mel acostuma a durar entre tres a sis mesos, en escasses ocasions fins a un any o més i no passa en totes les persones. La lluna de mel finalitza quan s'observa que els nivells de glucosa comencen a pujar de forma progressiva.

S'ha de modificar la pauta d'insulina durant la lluna de mel?

Durant la lluna de mel, si els nivells de glucosa es troben en el límit baix, s'ha de disminuir la dosi d'insulina que correspongui, intentant no evitar-la del tot, ja que qualsevol petita dosi d'insulina contribueix a mantenir en activitat les cèl·lules beta del pàncrees, el que augmenta la possibilitat d'obtenir una fase de remissió més prolongada.

Es recomana mantenir una dosi mínima d'insulina que permeti tenir un adequat control de la glucèmia, llevat que persisteixin episodis d'hipoglucèmia.

En acabar la lluna de mel és fonamental anar augmentant les dosis d'insulina que es requereixin al llarg del dia d'acord amb els nivells de glucosa.

Davant de qualsevol dubte sobre la pauta d'insulina durant la lluna de mel després del debut, consulta amb el teu equip de diabetis.

Foto: Christian Langballe a Unsplash