Infeccions vulvovaginals en nenes i adolescents amb diabetis tipus 1

Al voltant del 75% de les dones experimenten algun episodi de vulvovaginitis al llarg de la seva vida. Aquests episodis són més freqüents en nenes després de la seva primera regla (anomenada també menarquia) i en dones adultes. De fet, les infeccions vulvovaginals són un motiu freqüent de consulta en atenció primària en dones adultes. Un control inadequat de la diabetis pot provocar l'aparició d'aquestes infeccions.

Què és la vulvovaginitis?

La vulvovaginitis és la inflamació de la mucosa vaginal i de la pell vulvar, produïda la majoria de les vegades per diferents espècies de fongs, fonamentalment el Candida albicans (candidiasi vulvovaginal).

Per què succeeix?

En la vagina habiten de forma natural un conjunt de microorganismes. A més, la vagina està recoberta per una secreció que acull gran quantitat de nutrients, com la glucosa, que faciliten que aquests microorganismes hi habitin.

Per evitar la infecció per part d’altres microorganismes, la vagina posseeix concentracions elevades de cèl·lules i proteïnes del sistema immune. Generalment la vulvovaginitis sorgeix a causa d'una alteració en les condicions normals, provocada per la disminució de la immunitat local.

Aquestes infeccions poden aparèixer durant l’administració d'un tractament antibiòtic, atès que aquest altera la flora bacteriana habitual de la vagina.

Quins són els símptomes de la vulvovaginitis?

• Secreció vaginal característica: blanquinosa amb grumolls.
• Sensació de coïssor i pruïja intensa en genitals externs.
• Cremor en orinar o en mantenir relacions sexuals.
• Eritema de la mucosa vaginal.
• Edema a la pell i la mucosa.
• Lesions cutànies a la vulva o perineu.

Què passa en les nenes i adolescents amb diabetis tipus 1?

El fong es desenvolupa millor quan el nivell de glucosa en sang i en orina és elevat. Per aquest motiu, pot estar present en el moment del diagnòstic de la diabetis i en una persona amb control inadequat de la diabetis.

El control inadequat de la diabetis pot ser causa de vulvovaginitis complicada o recidivant, és a dir, que torna a aparèixer una vegada i una altra després d’haver sanat.

Un pilar fonamental en el tractament de les infeccions vulvovaginals és millorar el control glucèmic.

Vulvovaginitis inespecífiques

De vegades, la vulvovaginitis no és d'origen infecciós, sinó d'origen irritatiu o al·lèrgic. En aquests casos, el tractament consisteix a evitar els agents irritants:

• Humitat (piscina, sauna).
• Hàbits higiènics inadequats (atenció a la neteja íntima després d'evacuar, canvi freqüent de roba interior i dutxa diària).
• Roba ajustada i teixits sintètics (malles, leotards, mitges ajustades).
• Fricció perineal (ciclisme, equitació).
• Productes d'higiene local i cosmètics (sabó i gel per rentat perineal, compreses perfumades, paper higiènic sec o humit, detergents per al rentat de roba íntima).

Davant la presència d'aquests símptomes, cal consultar al pediatre, metge de capçalera o ginecòleg, per tal d’obtenir un diagnòstic i tractament adequats.

Bibliografia:

• Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (2018). Diagnóstico y tratamiento de las infecciones vulvovaginales.
• Hanas, R. (2010). Diabetes tipo 1 en niños, adolescentes y adultos jóvenes (2 edició).