Com gestionar la diabetis tipus 1 en infants amb trastorn de l'espectre autista?

La diabetis tipus 1 (DT1) i el trastorn de l'espectre autista (TEA) són entitats cròniques que es poden presentar en la infància, però quan ho fan de forma combinada suposa tot un desafiament per a la seva gestió.

El TEA és un trastorn del neurodesenvolupament que implica alteracions en la interacció social, la comunicació i el comportament, sent característica la presència d'interessos restringits i comportaments repetitius.

En les persones amb diabetis tipus 1, el TEA té una prevalença similar que en la població general, però la de totes dues ha augmentat en les últimes dècades, per la qual cosa és d'interès abordar la seva coexistència.

Quines dificultats es presenten en la gestió de la diabetis tipus 1?

Encara que les dificultats en la comunicació, a causa de la simptomatologia del TEA, podrien dificultar el diagnòstic de diabetis tipus 1, diferents registres internacionals descriuen que la presència de cetoacidosi en el debut de diabetis és similar a la població general, així com l'accés a dispositius de monitoratge continu de glucosa. No obstant això, l'accés a bombes d'insulina és menor en persones amb TEA (1-2).

Les persones amb TEA poden tenir dificultats en el moment d'incorporar noves tecnologies i dispositius per al control de la diabetis, ja que els efectes que produeixen nous estímuls sensorials com la presència d'un catèter o l'existència d'alarmes poden generar una resistència al canvi i períodes d'angoixa i confusió.

Malgrat aquest context, les exposicions graduades, els procediments de dessensibilització i l'assessoria prèvia poden disminuir potencialment qualsevol impacte negatiu de l'ús de la tecnologia, i d'aquesta manera aconseguir un accés a aquestes eines que poden ajudar a aconseguir un bon control metabòlic en les persones en les quals coexisteixen diabetis tipus 1 i TEA.

Un exemple de com l'ús de tecnologia pot millorar el control glucèmic és l'ús de dispositius de monitoratge continu de glucosa intersticial, que són especialment útils en persones amb TEA en les quals pot existir una limitació per a reconèixer i comunicar els símptomes d'hipoglucèmia.

Què facilita un bon control de la diabetis tipus 1 en els infants amb TEA?

Tot i aquestes limitacions, alguns trets associats al TEA poden proporcionar un benefici en el tractament de la diabetis, entre aquests podem nomenar les activitats diàries més rutinàries i la menor variabilitat en la quantitat i el tipus d'aliments. També existeix una major participació de les famílies en la gestió de la diabetis tipus 1.

Això explicaria que en diferents estudis es mostri que els menors amb TEA aconsegueixen un control metabòlic de la diabetis tipus 1 equiparables als qui no presenten les dues condicions.

L'adaptació dels continguts educatius, la manera de comunicar-los per a aconseguir la major comprensió possible i la identificació i abordatge de les interferències sensorials, així com l'esforç per garantir un accés equitatiu a tecnologia i el suport pròxim als cuidadors, són fonamentals en l'atenció integral d'aquestes persones en les Unitats de Diabetis.

Bibliografia

Bethin KE, Kanapka LG, Laffel LM, Majidi S, Chaytor NS, MacLeish S, et al. Autism spectrum disorder in children with Type 1 diabetes. Diabet Med [Internet]. 2019;36(10):1282–6.

Stanek KR, Youngkin EM, Pyle LL, Raymond JK, Driscoll KA, Majidi S. Prevalence, characteristics, and diabetes management in children with comorbid autism spectrum disorder and type 1 diabetes. Pediatr Diabetes [Internet]. 2019;20(5):645–51.