Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

El burnout en els pares

El burnout en els pares
Edat: 
0 a 5, 6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Emociones

El burnout o desgast del cuidador és una situació freqüent però perillosa. T'oferim alguns suggeriments per protegir la teva salut mentre cuides al teu fill o filla amb diabetis tipus 1.

Encarregar-se de la cura d'algú amb diabetis pot ser una tasca dura per a qualsevol. Són moltes les demandes, múltiples les cures que cal proporcionar i pocs els moments de desconnexió.

No és estrany, doncs, que el cuidador primari pugui, a poc a poc, esgotar-se en aquesta tasca i hagi d'encarar allò que anomenem burnout del cuidador.

Cada família té una manera de funcionar determinada, per la qual cosa, pel que fa al que hem escrit aquí, convé que et preguntis: això és així en el meu cas?

  • Si la resposta és no, molt millor!
  • Si, per contra, és sí, aleshores llegeix els suggeriments que t'oferim. Potser algunes de les idees et fan servei.

Abans de continuar, convé establir una sèrie de premisses:

  1. És extremadament freqüent que un dels pares assumeixi la major part de responsabilitat respecte a la cura.
  2. Generalment, tot i que no sempre, és la mare qui accepta aquest paper.
  3. El burnout o esgotament del cuidador no apareix de la nit al dia. Es va construint a poc a poc.
  4. És una situació que provoca esgotament (físic i mental).
  5. Una gestió adequada de la manera de tenir cura facilitarà la prevenció del burnout en qui es dedica a cuidar.

Què és el burnout del cuidador?

En línies generals, el burnout és una situació en la qual s'observa un progressiu desgast físic, mental i emocional en la persona com a conseqüència d'haver de cuidar d'algú.

  1. Desgast físic: el fill o filla amb diabetis necessita cures tot el temps. Potser no és una assistència descomunal, però cal tenir en compte infinitat de tasques (petites i grans). A això hem d'afegir el fet que hi ha tasques que es realitzen a la nit i que impedeixen que el son sigui reparador. Com saps, començar la jornada sense haver reposat prou presagia un dia dur.
  2. Desgast mental: és molt difícil poder desconnectar de la cura i dedicar els pensaments a altres assumptes. Fins i tot quan no està present la persona que té diabetis se sol estar alerta, amb el telèfon a mà, "per si passa res". A més, els càlculs que cal fer són constants i exigeixen tota l'atenció (càlculs relacionats amb l'alimentació, la dosi d'insulina, l'horari escolar…).
  3. Desgast emocional: a causa de la pressió que se suporta, és fàcil que apareguin emocions negatives associades al fet de cuidar. És freqüent l'aparició de sentiments com ara tristesa, frustració, empipament, por, solitud, culpa... Són indicadors d'una situació de burnout en el cuidador.

Què converteix la cura en estressant

  1. Pressió per la responsabilitat (cures que cal proporcionar, control de l'alimentació...). En edats primerenques, serà a tu a qui el professional de la salut pregunti mentre analitza les dades. Aquesta situació es pot viure com un examen sobre la teva capacitat per cuidar.
  2. Si t'equivoques, qui ho pateix és qui més estimes. Un error de càlcul que porti a una hipoglucèmia et pot causar un sentiment de culpabilitat. I, creu-me, en assumptes de diabetis és impossible no equivocar-se alguna vegada.
  3. La dedicació excessiva al teu fill o filla provoca que desatenguis les teves necessitats pròpies. Erròniament pots pensar que la seva cura va abans que la teva.
  4. Patir sense dret a queixa. Tot i que sentis frustració, potser penses que l'única persona que té dret a lamentar-se és la que té diabetis i no tu.
  5. Suspicàcia amb altres cuidadors (parella, professors, familiars...). Ser tu qui assumeixi la cura potser et fa sentir que els altres no ho fan tan bé o de la forma que consideres oportuna.

Suggeriments per prevenir el burnout o esgotament

Aquests suggeriments tenen l'objectiu de prevenir l'aparició del burnout del cuidador o atenuar-ne els efectes nocius:

  1. Comparteix les tasques. Delega de forma planificada. Si tens parella, és fonamental comptar-hi. En famílies monoparentals, suggereixo que es busqui ajuda en l'entorn familiar o d'amistat. Tots necessitem alleujar la càrrega de la cura almenys unes hores al dia.
  2. Intenta "ventilar" les teves emocions. Parlar amb persones estimades dels sentiments que tens sobre la cura alleugerirà la teva càrrega emocional. També és una gran idea compartir amb altres cuidadors primaris les experiències pròpies i els sentiments. Ja se sap: "mal de molts, conhort de TOTS".
  3. Forma't en diabetis. És clar que, com més sàpigues i més destreses adquireixis, millor i amb menys desgast resoldràs les dificultats amb què puguis trobar-te.
  4. Mima't. Només estant bé podràs ajudar. Fes exercici, menja i dorm bé. Però també dedica temps a realitzar activitats d'oci i a alimentar les teves relacions. Evita aïllar-te. Pensa que el sacrifici total és absurd i poc operatiu.
  5. Perdona't per sentir allò que sents: tristesa, empipament, ansietat... No triem les emocions que experimentem, però sí la manera de gestionar-les.

En resum, sigui per egoisme o per atendre millor a qui té diabetis, és imperiós que dediquis temps a cuidar-te.

Recorda: el burnout o desgast treu felicitat i és l'antesala de molts trastorns psíquics.

Última modificació: 
02/04/2022