Agulles d’insulina: la longitud sí és important

La insulina s'administra en el teixit subcutani, situat entre la pell i el múscul, on es queda dipositada i des d’on es va absorbint lentament (trobaràs més informació sobre aquest tema a l'article Com injectar la insulina).

S'ha d'evitar injectar la insulina a l'interior de la pell (injecció intradérmica), ja que resulta molt dolorós. També s'ha d'evitar injectar-la en el múscul, ja que canvia la velocitat d'absorció de la insulina, cosa que augmenta la variabilitat glucèmica i dona lloc a més hipoglucèmies i a hipoglucèmies inexplicables.

Per assegurar una punció adequada d'insulina s'han de tenir en compte diversos factors:

1. Triar les zones de punció adients i establir un bon patró de rotació de zones.
2. No injectar-se en zones amb lipodistròfia i en cicatrius.
3. Agafar plec cutani o pessic amb els dits índex i polze de manera adequada.
4. Comptar 10 segons quan s’injecta la insulina, per tal d'esperar un temps prudencial abans de retirar l'agulla i evitar el reflux de la insulina.
5. Triar una agulla de longitud adient.
6. Evitar la reutilització de les agulles.

Com escollir una agulla de longitud adient

En els últims anys hi ha hagut moltes millores, tant en la longitud com en el gruix de les agulles, que han comportat la modificació dels criteris per escollir l'agulla adient. Actualment cal tenir en compte els següents aspectes:

1. Les agulles més fines fan menys mal: les agulles presenten forma de bisell en la punta per minimitzar el dolor en el moment de la punció, però el gruix de l'agulla també és important. El gruix de l'agulla es mesura en gauges i s'expressa amb una G. Com més gran és el nombre de G, menys gruixuda és l’agulla. Les agulles que menys mal fan són les que tenen 31G i 32G de gruix.
2. Cal adaptar l'agulla d'insulina al gruix de la pell: segons diversos estudis realitzats per analitzar el gruix de la pell tant en nens com en adults sans, amb diabetis, amb obesitat i de diferents grups ètnics, la majoria de persones tenen un gruix de pell entre 2,0 i 2,5 mm, tot i que pot variar entre 1,25 i 3,25 mm. La pell dels nens és lleugerament menys gruixuda que la dels adults, especialment entre els 2 i 6 anys. El greix subcutani dels nens va augmentant de gruix en la pubertat, fins que arriba als nivells adults. En persones molt primes i joves, les injeccions intramusculars es produeixen amb més freqüència si s'utilitzen agulles llargues. Per tant, les agulles més curtes que existeixen al mercat actual, de 4 mm de longitud, travessen de forma fiable la pell de totes les persones, tant de nens com d'adults, de manera que la insulina arriba sense problemes al greix subcutani.
3. Les agulles més curtes són molt més segures, es toleren millor i són menys doloroses: se sap que l'agulla de 8 mm de longitud (la que es recomanava fa uns anys) augmenta el risc de punció intramuscular.
4. Les agulles adequades haurien de mesurar com a màxim 6 mm de longitud: les de longituds iguals o majors a 8 mm es desaconsellen en totes les persones que hagin d'administrar-se insulina.
5. La longitud més curta per a ploma o bolígraf és de 4 mm i la de xeringa és de 6 mm, ja que ha de travessar el tap del vial d'insulina.

Com punxar la insulina segons la longitud de l'agulla

Si portes bolígraf o ploma:

Si portes bomba d'insulina:

Existeixen diferents tipus de cànula per a bomba d'insulina, segons el material del qual estan fetes i l'angle d'inserció:

1. Segons el material, hi ha cànules de dos tipus:
   • D'acer inoxidable, amb les quals l'agulla queda inserida fixa. En el nostre entorn, aquestes cànules les fan servir principalment les poques persones que presenten al·lèrgies al tefló.
   • De tefló, molt més flexibles.
2. Segons el tipus d'inserció, hi ha cànules:
   • D'inserció perpendicular, que es punxen formant un angle recte respecte al cos.
   • D'inserció obliqua, que es punxen amb un angle més o menys inclinat depenent de la quantitat de teixit gras que tingui cada persona. Algunes marques de bomba disposen d'un insertador per posar la cànula inclinada.

Habitualment s'escull la cànula perpendicular i, en el nostre entorn, de tefló. La seva inserció deixa menys marca a la pell, és més senzilla i menys "traumàtica" per als nens.

La longitud adequada de la cànula depèn del gruix del greix subcutani de la persona amb diabetis. Les cànules d'inserció perpendicular són més curtes que les d'inserció obliqua.

Les cànules que presenten menys risc d'injecció intramuscular són les de 6 mm de longitud. Els nens molt prims poden necessitar agafar plec cutani per minimitzar el risc d'inserció intramuscular.

En persones amb molt de gruix de greix subcutani es pot utilitzar la cànula de 8 o de 9 mm de longitud, segons el model de bomba d'insulina que portin. Les persones molt primes, musculoses o molt actives, que tenen un gruix de greix subcutani molt fi, haurien de considerar l'ús de cànules d'inserció obliqua de 30-45º.

Si en retirar la cànula s'observa la punta doblegada o hi ha moltes alarmes de no infusió en la bomba, cal plantejar-se canviar a una cànula més curta o a cànula d'inserció obliqua.