Esmorzar amb diabetis tipus 1: com mantenir els nivells de glucèmia estables

Per a les persones amb diabetis tipus 1, mantenir els nivells de glucèmia estables després de l'esmorzar pot arribar a ser tot un repte. La teoria sembla senzilla: cal calcular bé la quantitat d'hidrats de carboni, ajustar les dosis d'insulina correctament i esperar que el sensor de glucosa marqui valors dins del rang òptim.

Però la teoria no sempre coincideix amb la pràctica en la diabetis tipus 1, i és habitual que els valors de glucèmia augmentin per sobre del que esperem una o dues hores després d'esmorzar. Per evitar una hiperglucèmia postprandial després de l'esmorzar es poden incorporar algunes de les accions següents:

• Incloure en l'esmorzar farines de qualitat: és habitual prendre pa o cereals com a part de l'esmorzar. Quan aquests aliments són refinats, com ara el pa blanc o els cereals ensucrats, passen a la sang de seguida, i per això fan augmentar la glucèmia molt ràpidament. En canvi, si es consumeix la versió integral o de gra sencer del cereal, la digestió és més lenta i per tant l'augment de la glucèmia posterior és menor. També es poden prendre pans elaborats amb cereals que no siguin el blat habitual, com la civada, el sègol o el fajol. Segons alguns estudis, en congelar o torrar el pa també s'aconsegueix una lleugera disminució dels nivells de glucèmia posteriors a la ingesta.
• Afegir aliments rics en greixos o proteïnes, que necessiten més temps de digestió i alenteixen el pas de la glucosa a la sang. En tot cas, els aliments afegits a l'esmorzar han de ser saludables. Per exemple, oli d'oliva verge, fruita seca crua o torrada (sencera a partir dels tres anys), alvocat, salmó o tonyina, formatges curats o ou.
• Augmentar el temps d'espera entre l'administració de la insulina i l'esmorzar. Per aliments d'absorció molt ràpida es recomana injectar la insulina uns 15-20 minuts abans de començar a esmorzar. D'aquesta manera la insulina comença a actuar just quan els aliments són absorbits.
• Investigar quin aliment és el “culpable”. Canvia l'aliment que sospites que pot ser el causant de la hiperglucèmia postprandrial per un altre i valora'n l'efecte. Per exemple, en un esmorzar de llet i entrepà, prova de canviar la llet per iogurt o el pa per civada, per descomptat mantenint sempre la mateixa quantitat d'hidrats de carboni. Comprova si la glucèmia millora amb algun d'aquests canvis.
• Reduir el contingut d'hidrats de carboni de l'esmorzar. De vegades, malgrat que posem en pràctica tots aquests consells, la glucèmia continua augmentant després de l'esmorzar. En aquests casos, es pot optar per reduir una mica la quantitat d'hidrats de carboni de l'esmorzar, sempre adaptant-hi la dosi d'insulina ràpida. Els hidrats de carboni que es treuen de l'esmorzar es podrien passar a un altre moment del dia en què el control glucèmic sigui més fàcil, com ara el berenar.

El lema “l'esmorzar és el menjar més important del dia” està quedant enrere en els últims anys. Avui sabem que és més important la qualitat dels aliments ingerits que la quantitat o la distribució d'aquests aliments al llarg del dia, també quan es té diabetis tipus 1. Sovint ens estanquem, per costum, publicitat i cultura, en esmorzars a base de cereals o pa i lactis. Però podem canviar aquest àpat tradicional i innovar amb productes o preparacions com aquestes:

• Iogurt amb fruits vermells i civada.
• Pa de fajol amb salmó i formatge curat.
• Macedònia de fruites amb iogurt i fruita seca.
• Pa de sègol amb xocolata negra.
• Coca de blat de moro amb pernil, formatge, rodanxes de tomàquet i enciam.

Hi ha cultures en què els esmorzars s'assemblen molt més a altres àpats, com el del migdia o el sopar: truites d'ou amb chapati (un pa sense llevat i aliment bàsic en països com l'Índia o Nepal) i fruita, fideus amb verdures... Fins i tot seria possible esmorzar cigrons amb tomàquet amanit? La resposta és sí, sempre que es triïn opcions saludables.