Trastorns de la conducta alimentària, com prevenir-los i detectar-los en joves amb diabetis tipus 1?

L’adolescència és una etapa de transició de l’edat infantil a l’adulta, amb canvis tant físics com psicològics, que s’ha relacionat amb l’augment de conductes de risc.

Una d’aquestes conductes poden ser els trastorns de conducta alimentària (TCA) com l’anorèxia, la bulímia o el trastorn per afartament. Els TCA es caracteritzen per una conducta alterada davant la ingesta alimentària i pensaments erronis en relació la dieta, el pes i la figura corporal. 

És molt important prevenir-los per evitar les repercussions negatives que poden tenir per a la salut, especialment en joves amb diabetis tipus 1, per estar relacionats amb el desenvolupament de complicacions primerenques de la malaltia.

Recomanacions per prevenir els trastorns de la conducta alimentària

1. Mantenir uns hàbits alimentaris saludables.

• Fer 5 àpats al dia: esmorzar, dinar, berenar, sopar, i un piscolabis a mig matí o després de sopar. L'important és no saltar-se cap àpat principal (esmorzar, dinar o sopar) i prendre un refrigeri a mig matí o a mitja tarda (en funció dels horaris i de l'activitat del dia).
• Seguir una dieta variada que contingui: fruites, verdures, llegums, carn, peix, ous, lactis i pa. Es recomana no abusar d'aliments com els embotits i la brioixeria, però tampoc cal evitar-los, ja que és important fomentar la varietat.
• Menjar les quantitats adequades per a l'edat: evitar els excessos, però també les restriccions continuades en la quantitat d'hidrats de carboni.
• Guisar utilitzant diferents formes de cocció dels aliments: bullits, al forn, a la planxa, fregits ...
• Prendre aigua com a beguda principal

2. Proporcionar un context psicològic-social saludable.

• Establir una bona comunicació familiar. Es recomana realitzar un àpat al dia en família, ja que pot contribuir a treballar els hàbits alimentaris des de diferents punts de vista. Per exemple, promovent que els pares siguin un model de conducta alimentària saludable, facilitant la comunicació familiar i detectant si es produeixen senyals d'alarma en el comportament alimentari de l'adolescent.
• Potenciar l'autoestima, l'autonomia i l'autosuficiència. Permetre que l'adolescent es responsabilitzi d'algunes activitats tant pròpies com familiars. En aquest procés, cal orientar-lo, acompanyar-lo i reforçar-positivament. A més, en el cas de l'adolescent amb diabetis, és important que es pugui responsabilitzar progressivament del maneig de la malaltia i reforçar allò que realitza correctament, així com acompanyar-lo en els aspectes que té més dificultats.
• Facilitar la sociabilització. Durant l'adolescència és molt important formar part d'un grup i relacionar-se amb altres joves de la mateixa edat. En ocasions, la malaltia pot condicionar la manera de relacionar-se amb els altres i fins i tot pot provocar que l'adolescent eviti certes situacions per por al rebuig. Normalitzar la malaltia i les conductes de maneig (administrar-se insulina, mesurar la glicèmia ...) pot contribuir a la sociabilització i a l'autosuficiència.

Quan sospitar que existeix un trastorn de conducta alimentària

Els senyals d’alarma que poden fer-nos sospitar de la presència d’un trastorn de conducta alimentària són:

• Pèrdua, augment o canvi brusc de pes.
• Manipulació d’aliments: tallar en trossos petits, separar el pa de l’entrepà, assecar l’oli de l’entrepà, treure el greix o la pell.
• Restricció de certs aliments: pa, xocolata, brioixeria o gelat.
• Interès per les dietes, receptes, cuina, compra d’aliments o pel càlcul de calories.
• Anar al bany o a la dutxa després dels àpats (sospita de vòmit).
• Augment de l’exercici físic de forma obsessiva (càlcul de calories, pràctica en solitari…).
• Ús de laxants o diürètics sense recomanació mèdica.
• Desaparició d’aliments (sospita d’afartament).
• Evitar menjar en família o sortir a menjar amb amics.
• Irritabilitat, canvis d’humor o tristesa.
• Disminució del rendiment acadèmic.

La diabetis tipus 1 és una malaltia que demana tenir coneixement i tenir en compte diferents aspectes relacionats amb el menjar (calcular racions, pesar aliments, mida de glicèmia, etc.), així i com manegar-se davant hipo i hiperglucèmies, el que pot contribuir a un major coneixement i preocupació per l’alimentació. 

Senyals d’alarma d’un trastorn de conducta alimentària en joves amb diabetis tipus 1

Els senyals d’alarma específics en adolescents amb diabetis tipus 1 són:

• Menjar més quantitat d’aliment de la que correspondria per insulina administrada.
• Administrar-se menys insulina de la recomanada pel metge.

Si sospites que el teu fill presenta algun tipus d’alteració alimentària, et recomanem que consultis amb el teu equip de diabetis. Aquest derivarà la consulta a especialistes mèdics (nutricionista i/o psiquiatra) si ho considera necessari.