Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Mare, quan em curaré?

Nen trist - Alesandra Kostina - Flickr - CC BY-NC-SA 2.0
Edad: 
0 a 5
Noemí Carayol - Madre de niño con DM1
Noemí Carayol
Mare d'un nen amb DM1

La primera vegada que vaig sentir aquesta pregunta de la boca del meu petit se’m va trencar el cor: “mare, quan se n’anirà la diabetis?”

Fins a aquell moment, totes les malalties que ell i la seva germana havien tingut, havien estat les habituals per la seva edat: refredats, bronquitis, otitis, amigdalitis i alguna altra itis… Totes elles amb un tractament de curta durada en el que es prenia durant uns dies un xarop, feia repòs i al poc temps estava com nou.

Però en passar els dies i veure que seguíem a casa amb injeccions i controls de glucèmia, el seu caparró no acabava d’entendre, i va començar a donar-hi voltes. Volia saber quan acabaria tot i es curaria. En aquell moment em va costar no plorar, i amb un nus a la gola, vaig intentar explicar-li que ell no estava malalt, com quan tens febre, et fa mal el coll, tens mocs o estàs cansat,  sinó que a partir de llavors, per a que no es posés malalt, s’havia de fer els controls, posar-se insulina pels àpats principals, i que no podia menjar tot el que volguès i quan volguès sense control.

No sé si bé o malament, li vaig donar una explicació d’adult a un nen, de tres anys: “Tens una malaltia crònica però no estàs malalt. Tu ets un nen com tots els altres, que pots fer tot el que fan els altres però has de tenir més cura d’algunes coses.”

Ell va acceptar l’explicació, no sé si la va entendre en aquell moment, però la va acceptar. Poc a poc el meu fill s’ha anant adonant que no està malaltó, però que té diabetis, i així ho explica amb total naturalitat quan algun nen que no el coneix i el veu com es fa un control, li pregunta què estàs fent, a la qual cosa respon amb molta seguretat: “Un control per veure com estic,… És que tinc diabetis.”

Entrades relacionades

  • Des de que tinc diabetis tipus 1, he hagut de superar tot tipus de reptes

    L'Adrià té diabetis des dels 14 anys. El diagnòstic va arribar gairebé en paral·lel al confinament per la COVID-19. En aquest temps, l'Adrià ha aconseguit portar un control exhaustiu de la glucosa en sang que li permet fer tot el que es proposa.

  • Papa, jo també vull ser policia

    La Policia Municipal de Gavà ha eliminat l'exclusió per diabetis de la nova convocatòria de places. La bona predisposició del cos i de l'Ajuntament, el suport del sindicat SPL-CME i la lluita d'una família han estat la clau de l'èxit.

  • Quan canto, sento que volo

    "M'agradaria que els nens veiessin la diabetis tipus 1 de forma diferent". Des del seu diagnòstic quan tenia 8 anys,la Mireia, amant de el cant i de la dansa, ha trobat en la malaltia una oportunitat per viure més saludablement.