professors
En Rubén, mestre d'Educació Primària, ens explica com s'ha sentit i què ha fet després de la incorporació a l'aula d'un infant amb diabetis tipus 1.
A l’escola de la nostra filla Queralt van proposar fer un treball sobre la neu que comportava passar uns dies d’esquiada sense la família, només amb els seus companys de classe i el professorat. En aquell moment, com a pares d'una nena amb DM1, ens va caure el món a sobre. El primer pensament va ser: “millor que el faci des de l'escola”.
El fet que la nostra filla tingui diabetis ha suposat un tracte amb mestres, professors i monitors molt més estret del que es té en situacions habituals. La majoria de les vegades vaig trobar darrere d’aquests professionals persones fantàstiques que vaig tenir l'oportunitat de conèixer millor.
Durant el batxillerat vaig tenir la gran oportunitat de fer un treball de recerca sobre els aspectes beneficiosos i perjudicials de la dieta mediterrània i de la dieta tradicional japonesa per a una persona amb diabetis mellitus. He après moltíssimes coses sobre els aliments que ingerim diàriament i l'he portat a la pràctica en el meu dia a dia.
Un altre gran repte, una altra gran por. Com serà passar tantes hores fora de casa? Com serà estar amb persones que no fossim nosaltres, els pares o els avis? Amb persones que no saben de diabetis? Com podré suportar no ser jo qui estigui controlant la seva diabetis a cada moment?