Les dones amb diabetis tipus 1, poden quedar-se embarassades?

Les dones amb diabetis tipus 1 poden quedar-se embarassades, però han de realitzar visites de control abans i durant l'embaràs ja que la diabetis pot afectar el pronòstic de la mare i del seu futur fill.

Els efectes més freqüents són un major risc d'avortament (d'aquí la infertilitat que poden patir algunes dones amb diabetis), malformacions i altres complicacions maternals i fetals, sobretot si hi ha un mal control metabòlic.

Múltiples estudis han demostrat que el risc de malformacions està relacionat amb el mal control glucèmic en les primeres setmanes de gestació. Per aquest motiu, l'optimització del control s'hauria d'iniciar abans de l'embaràs. No obstant això, encara dos terços de les dones amb diabetis no planifiquen l'embaràs, probablement pel desconeixement de les seves conseqüències.

Per què s'ha de fer un control de la diabetis abans de l'embaràs?     

Si una dona amb diabetis tipus 1 té el desig de quedar-se embarassada, hauria de consultar amb el seu endocrinòleg per poder ser derivada a una unitat especialitzada i planificar l'embaràs adequadament amb l'objectiu de:

• Conèixer el risc que comporta la gestació i què fer per prevenir i reduir les complicacions maternes i fetals.
• Informar-se sobre l'ús de mètodes anticonceptius eficaços fins a aconseguir uns nivells de glucosa òptims.
• Avaluar les complicacions cròniques de la diabetis i diagnosticar malalties autoimmunes com la celiaquia o la malaltia tiroïdal, si hi ha sospita.
• Aconseguir els objectius de control glucèmic òptims per a l'embaràs, recomanant nivells d'hemoglobina glicosilada menors del 6,5%, glucèmies abans dels àpats entre 70 i 95mg/dl i una hora després d'aquestes entre 90 i 140mg/dl, intentant evitar les hipoglucèmies. Serà necessària una adequada educació diabetològica i augment de la freqüència dels autocontrols de glucèmia capil·lar (entre 7 i 10 al dia).
• Valorar si alguna insulina està contraindicada per a la gestació o si ha de canviar-se el tractament per aconseguir uns objectius de control tan estrictes (per exemple, amb un infusor subcutani d'insulina).
• Seguir les recomanacions mèdiques sobre la presa de suplements nutricionals amb àcid fòlic 3 mesos abans de la gestació per prevenir els defectes del tub neural (espina bífida) i iode (per disminuir el risc d'alteracions en el desenvolupament neurològic fetal).
• Valorar la diabetis de la mare per detectar circumstàncies que podrien desaconsellar una gestació.

Quatre casos en que és desaconsellable una gestació

Hi ha situacions de molt alt risc que desaconsellen la gestació mentre es mantinguin:

• Nefropatia greu.
• Hipertensió de difícil control.
• Infarts recents.
• Retinopatia greu, amb mal pronòstic visual.

És convenient que durant la valoració d'aquest procés participin la gestant i la seva parella.

És necessari controlar la diabetis durant l'embaràs?

La diabetis repercuteix sobre el pronòstic de l'embaràs i del nadó, igual que ho fa l'embaràs sobre la diabetis. Així, en un ambient hiperglucèmic, hi ha més risc de desenvolupar complicacions.

Repercussió de la diabetis sobre l'embaràs i el nounat.

• L'embaràs. La diabetis pot provocar un augment de les infeccions urinàries, candidiasi vaginal, polihidramnios (excés de líquid amniòtic), hipertensió i prematuritat.
• El nounat. Tenir hiperglucèmies a l'inici de l'embaràs, quan es formen els òrgans, podria repercutir en l'aparició de malformacions (sobretot cardíaques i del sistema nerviós) i avortament. Després repercutiria en l'aparició de creixement intrauterí restringit en diabetis de llarga evolució o macrosomia (nounats de més de 4 kg), augment de cesàries, miocardiopatia, immaduresa del nadó (problemes respiratoris o metabòlics) i augment del risc d'obesitat i diabetis tipus 2 en la vida adulta.

Repercussió de l'embaràs sobre la diabetis.

• Els canvis hormonals són responsables de les modificacions en les necessitats d'insulina, que caldrà adequar per evitar hipoglucèmies greus o cetoacidosi en la mare. A l'inici de l'embaràs es redueixen les necessitats d'insulina, augmentant el risc d'hipoglucèmies. A partir del segon trimestre, hi ha un augment progressiu de les necessitats d'insulina fins al final. Després del part, es produirà una brusca disminució de les hormones placentàries, donant lloc a una caiguda radical de les necessitats d'insulina que es mantindran durant la lactància (recomanada).
• L'embaràs pot afavorir l'inici o progressió de complicacions vasculars, de manera que s'han d'avaluar el fons d'ull i l'albúmina en orina.

• Lisowski LA, Verheijen PM, Copel JA, Kleinman CS, Wassink S, Visser GH, Meijboom EJ. Congenital heart disease in pregnancies complicated by maternal diabetes mellitus. An international clinical collaboration, literature review, and meta-analysis. Herz. 2010;35:19–26. doi: 10.1007/s00059-010-3244-3. 
• Correa A, Gilboa SM, Besser LM, Botto LD, Moore CA, Hobbs CA, Cleves MA, Riehle-Colarusso TJ, Waller DK, Reece EA. Diabetes mellitus and birth defects. Am J Obstet Gynecol. 2008;199:237.e1–237. e9. doi: 10.1016/j.ajog.2008.06.028.  
• Guerin A, Nisenbaum R, Ray JG. Use of maternal GHb concentration to estimate the risk of congenital anomalies in the offspring of women with prepregnancy diabetes. Diabetes Care. 2007 Jul;30(7):1920-5. Epub 2007 Apr 19.
• Suhonen L, Hiilesmaa V, Teramo K. Glycaemic control during early pregnancy and fetal malformations in women with type I diabetes mellitus. Diabetologia. 2000 Jan;43(1):79-82.