Marina Llobet
Dietista-nutricionista
Hospital Sant Joan de Déu
Són segurs els edulcorants?
En l'actualitat existeix cert grau d'alarma social cap als edulcorants artificials. Per altra part existeix la idea que els edulcorants d'origen natural són innocus o inclús beneficiosos per a la salut. Què hi ha de cert en aquestes idees?
Un edulcorant és qualsevol substància que dóna gust dolç a un aliment, ja sigui d'origen natural o artificial, sigui calòric o sense calories. Els edulcorants es poden classificar en funció de diverses característiques: químiques, origen o contingut calòric. Segons la classificació de l'estructura química podem trobar:
| Sucres | Polialcohols o poliols | Aminoàcids o proteïnes |
|---|---|---|
| Els sucres són hidrats de carboni d'origen natural que s'absorbeixen totalment de forma ràpida i que es troben a aliments com fruita, llet o mel. L'Organització Mundial de la Salut recomana que el consum aporti menys del 10% de les calories totals del dia. |
Els poliols o polialcohols són edulcorants que poden estar en la natura o obtenir-se modificant sucres. L'absorció d'aquests edulcorants és parcial, aproximadament del 50%, i de forma lenta. S'ha de tenir especial cura amb nens petits o persones sensibles als poliols ja que un consum excessiu pot provocar molèsties digestives o fins i tot pot tenir efectes laxants. |
Els edulcorants proteics poden ser d'origen natural o artificial. Cap augmenta la glucèmia després del seu consum. |
|
|
|
*La sucralosa s'obté de modificar la sacarosa, amb això s'aconsegueix que no s'absorbeixi i no augmenti la glucèmia. Un dels avantatges de la sucralosa és que es pot fer servir en productes cuinats, com els productes del forn o pastisseria.
**Dins el grup dels poliols o polialcohols, l'eritritol (Erytrithol) no té efecte sobre la glucèmia ni tampoc efectes secundaris indesitjats en la digestió.
Els edulcorants estan sotmesos a estudis i vigilància per assegurar la salut de la població. La legislació sobre seguretat alimentària varia en funció de l'organisme que el regula. Així ens podríem trobar en la situació que un edulcorant pot estar prohibit als Estats Units i no estar-ho a altres països. Els organismes oficials (l'Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units d'Amèrica - FDA en les seves sigles en anglès -, l'Agència Europea de Seguretat Alimentària- EFSA en anglès, entre d'altres) revisen periòdicament l'estat de l'evidència científica sobre les propietats i els possibles efectes adversos sobre la salut i emeten informes d'opinió sobre la seguretat d'aquests compostos.
Qualsevol edulcorant, natural o artificial, té una dosi diària màxima recomanada.
Fins i tot, el sucre de taula és un edulcorant del qual no s'ha d'abusar, ja que afavoreix l'aparició de càries, sobrepès i en alguns casos, obesitat.
Es recomana fixar-se en les indicacions del producte i no superar la dosi que recomanen.
Ja que d'aquesta forma assegurem no superar la quantitat diària admissible, és a dir, la quantitat que no resulta perjudicial per la salut.
Última modificació:
10/06/2020
Comentaris