Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Guia Diabetis tipus 1

Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu

Mama, vull anar de campaments!

Nens jugant a fer l'indi a plena natura
Edat: 
6 a 8, 9 a 13, 14 a 18
Escuela y ocio
Tags: 
Silvia Marín - Pediatra endocrinólogo Hospital Sant Joan de Déu
Silvia Marín
Pediatra endocrinòleg

Per molta por que causi als pares dels nens, els campaments aporten molts beneficis. Aquestes activitats els permeten sentir-se iguals als seus companys, integrar-se amb ells i guanyar independència.

Algunes associacions organitzen campaments per a nens amb diabetis en les quals posen en pràctica conceptes útils com càlcul de racions d'hidrats de carboni, nous llocs on punxar-se, com modificar la insulina segons l'exercici que facin, etc. Siguin específiques per a infants amb diabetis o no, els nens gaudiran més de les colònies quanta més informació tinguin ells, els seus companys i els educadors.

  • Explicar als acompanyants i educadors com remuntar una hipoglucèmia i com administrar glucagó en cas que sigui necessari. Quan s'explica, mai fa falta, però per si de cas…
     
  • Informar-se prèviament de les activitats que realitzaran durant aquests dies. És molt útil tenir el programa amb antelació per poder comentar amb el nen què fer a cada moment, depenent de si jugarà un partit de futbol o farà un bescuit per berenar.
     
  • Per precaució, ha de baixar la insulina lenta un 20-25% la nit abans de marxar. La majoria de campaments inclouen pràctiques esportives intenses o de llarga durada. L'exercici ens fa més sensibles a la insulina i, per tant, el nen necessitarà una dosi d'insulina més petita. Si, per exemple, el primer dia es mourà poc perquè té un viatge llarg amb autobús, seria millor que es baixés la insulina lenta la primera nit fora de casa. Mentre estigui de colònies, continuarà amb aquesta dosi d'insulina més baixa. Pot ser, fins i tot, que quan torni a casa encara necessiti aquesta dosi durant uns dies, ja se li ajustarà llavors depenent dels seus controls. 
     
  • També cal disminuir la dosi d'insulina ràpida prèvia un 20% aquell matí o aquella tarda en la qual realitzi una activitat física. Per exemple, si té una carrera amb bici al matí, disminuirà la dosi d'insulina de l’esmorzar. Si és una excursió que dura tot el dia, haurà de baixar totes les insulines ràpides del dia. Si l'exercici és intens o a última hora de la tarda, cal baixar també la insulina ràpida de la nit per la possibilitat de fer una hipoglucèmia tardana. 
     
  • Fer controls freqüents de sucre. Haurien de controlar-se la glucèmia abans de l'exercici, durant (si és llarg o intens) i després. És preferible evitar una baixada, que tenir-la i que després no pugui realitzar una activitat.
     
  • Si la glucèmia prèvia a l'exercici és menor a 100 mg/dl, cal aportar una ració o ració i mitjana d'hidrats de carboni abans de començar.
     
  • Per cada hora de pràctica d'exercici extenuant, és recomanable menjar una ració d'hidrats de carboni d'absorció lenta per mantenir un nivell de sucre correcte. 
     
  • Si la glucèmia abans d'anar a dormir és menor a 120 mg/dl, s'ha de menjar una ració d'hidrats de carboni d'absorció lenta per evitar la hipoglucèmia nocturna. 
  • No oblidar el material que necessitarem: bolígrafs d'insulina, agulles, mesurador de glucèmia capil·lar, tires reactives, punxador, llancetes, glucagó i nevera, hidrats d'absorció lenta i ràpida i un número de telèfon on trucar en cas de necessitat. 

Qualsevol pare pateix quan el fill marxa de colònies i, si té diabetis, encara més. Però els aporta tantes coses bones que cal oblidar aquesta por i motivar-los perquè hi vagin. Per què s’ho haurien de perdre?

Llegir Què necessiten saber els professors sobre la diabetis?

Última modificació: 
24/05/2016