La solució de la Carla per comunicar a la classe que té diabetis

Encara no fa ni un any que a la Carla li van diagnosticar diabetis tipus 1. Tenia 14 anys i la primera reacció la va portar des de la por fins l'enuig. Passat el temps, ja s'ha adaptat a la nova situació, però inicialment li va costar acceptar-ho. El diagnòstic la va agafar a meitat de curs, just a l'inici de les vacances de Setmana Santa, un temps que es va prestar perfecte per a la reflexió i l'assimilació a la nova realitat.

Com explicar a l'escola que tinc diabetis?

Quan va arribar el moment de tornar a l'escola, la Carla va pensar que per fer front a la situació el millor era donar a conèixer la diabetis tipus 1. I per a això va elaborar una presentació explicant què és la diabetis, com va arribar el diagnòstic i, sobretot, com havien de reaccionar els seus companys si en alguna ocasió patia una hipoglucèmia o una hiperglucèmia. El document no només li va servir de suport per superar els lògics nervis de parlar en públic sinó també per facilitar la comprensió de la malaltia entre els seus companys. 

La completa presentació de la Carla va abordar la diabetis tipus 1 des de tots els punts de vista amb tal claredat i concisió que no van ser necessaris ni aclariments ni debats posteriors. Per aconseguir aquesta fita, la Carla va estructurar la presentació en set temes: 

1. Què és la diabetis: senyals i símptomes.
2. La insulina: què és i tipus.
3. El control de la glucosa: com es realitza
4. La hipoglucèmia: què és, causes i símptomes.
5. Pautes de tractament de la hipoglucèmia.
6. La hiperglucèmia: què és, causes, símptomes i tractament.
7. Pautes d'alimentació.
8. L'exercici físic.

Amb aquesta presentació, la Carla va aconseguir no només normalitzar la malaltia a l'escola sinó també que alguns dels seus companys aprenguessin a punxar, per si algun dia necessités el seu ajut. 

Recuperant la normalitat

A la Carla li agrada escoltar música, llegir, ballar, consultar el mòbil, fer fotos i quedar amb els amics. Ara, s'ha hagut d'adaptar i reconeix que la seva vida ha canviat perquè la família n'està molt pendent, perquè el seu entorn li fa moltes preguntes i perquè ha d'anar amb la bàscula a gairebé tot arreu. Però ja ha après que la vida segueix i que la diabetis és una amiga amb qui anirà sempre agafada de la mà.