Les colònies, experiències úniques per a nens i joves amb diabetis

L’estiu i la calor són sinònims de... vacances! Aquesta és una època especial per als infants: han acabat el curs escolar i això els ofereix multitud d’oportunitats per a descansar, distreure’s, passar-ho bé, i per què no, també per aprendre d’una manera diferent.

A l’Associació de Diabetis de Catalunya, l’estiu també és sinònim de fer motxilles per marxar de colònies i campaments. Aprofitem l’ambient distès, el contacte amb la natura (lluny de les tensions hospitalàries i la família) i la convivència amb altres nois i noies (i algun monitor), que també tenen diabetis, per complementar les activitats de lleure convencionals amb altres accions educatives relacionades amb el propi tractament de la malaltia.

L’objectiu de les estades és conèixer nous llocs, fer nous amics, aprendre diferents maneres de fer i de ser, prendre decisions, opinar, treballar en equip, compartir i a ajudar als altres... Tots aquests aprenentatges permeten que els infants aconsegueixin una millor adaptació al tractament i a l'activitat de cada dia, afavorint el desenvolupament personal, millorant l'autonomia, l’autoestima i l'autocontrol.

La diabetis ens obliga a prendre decisions constantment, interpretar dades i tenir suficient seguretat en un mateix per assolir un bon control que ens permeti seguir amb el dia a dia com qualsevol altre infant o jove. Que els ho diguin als joves que enguany han tornat a assolir un cim dels Pirineus!

La diabetis no és un impediment per a res i per això la integrem dins l’horari de les estades, donant-li un lloc privilegiat abans de cada àpat. És el moment de fer els autocontrols i pactar les dosis d’insulina amb el personal mèdic i d’infermeria, calcular les racions que toquen a cada àpat amb les/els dietistes i fer les aturades que siguin necessàries durant els jocs per remuntar qualsevol hipoglucèmia. L’objectiu és poder continuar gaudint al màxim.

L’activitat física és una de les nostres millors aliades, però també a vegades hem d’aprendre a manegar-la, ja que sabem que una activitat més intensa de l’habitual i mal programada pot portar algun desajust que cal preveure i aprendre a resoldre. És per això que el personal d'infermeria, dietètica i els metges ens ensenyen què hem de tenir a mà quan marxem d’excursió o a la piscina, per exemple.

Aprendre a calcular les racions de carbohidrats que porta una pizza, identificar noves zones de punció, punxar-nos sols, explicar com va ser el nostre debut sense que ens mirin amb cara rara, fer una hipoglucèmia sincronitzada amb el nostre company de jocs quan estàvem a punt de fer el millor gol, deixar-nos el punxador quan anem d’excursió i que apareguin 10 companys per ajudar-nos, trobar-nos sucrets per tots els racons i butxaques o no poder-nos fer un control perquè portem les mans plenes de pintura són algunes de les moltes anècdotes que compartim aquests dies.