Viure el debut en diabetis durant el confinament per la COVID-19

Amb el confinament per la COVID-19, professionals i pacients han fet front a nous escenaris que fins al moment es consideraven impensables. Aquest ha estat el cas de les famílies que han viscut un debut en diabetis tipus 1. La Unitat de Diabetis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona els ha acompanyat en el procés a través del Portal del pacient i amb un seguiment telefònic personalitzat.

El debut, en confinament

La Leire tenia 9 anys quan li van diagnosticar diabetis tipus 1. Era el 5 de març de 2020. Després de quatre dies ingressada a l'Hospital Sant Joan de Déu, la família va tornar a casa amb unes pautes a seguir i un pla de visites programades amb la Unitat de Diabetis.

Però en uns dies va arribar el confinament i les visites presencials van passar a ser telefòniques. Per a la Miriam, la mare de la Leire, "que les visites fossin telefòniques ens ha ajudat molt per anar aprenent situacions del futur a poc a poc, cada setmana avançàvem i ens sentíem molt acompanyats amb els professionals, semblava que convivien el dia a dia amb nosaltres". També es va sentir molt acompanyada la família de l'Abril, la seva mare, la Irene, considera molt valuosa l'atenció telemàtica i el suport de l'educadora a través del Portal del pacient.

L'hora de la trucada

La Miriam s'ha sentit molt acompanyada gràcies a les trucades telefòniques de seguiment: "ens posàvem els tres davant el mòbil o l'ordinador amb l'altaveu per així aprendre junts. Sentir a la nostra educadora Carmen Yoldi, a qui no havíem tingut el plaer de conèixer personalment, era súper".

I tot i que debutar en la distància suposa algunes dificultats, el confinament també ha facilitat que el camí hagi estat més assossegat i ha permès assimilar la diabetis tipus 1 a poc a poc i sense estrès.

Aquest ha estat el cas de la Leire, federada en gimnàstica artística amb una mitjana d'entrenament de 9 hores setmanals. El confinament ha ajudat a reprendre l'exercici poc a poc, a casa, i treballant colze a colze amb l'educadora la trajectòria de la glucosa i les possibles hipoglucèmies.

“Hem avançat i après molt modificant sols les dosis d'insulina segons les seves necessitats. Un gran pas va ser el sensor que durant el confinament ens el van subministrar a casa”.

L'experiència de l'Abril també ha estat positiva fins i tot amb la posada en marxa del sensor des de casa. Per a la seva mare, comptar amb el seguiment permanent de la Irune Goicoechea, educadora de l'Hospital Sant Joan de Déu, els ha donat molta seguretat. I encara que el model d'atenció mixta és per la Irene una bona opció de futur, considera que l'atenció presencial és més necessària durant els primers mesos.