L'impacte de la HbA1C, després de l'aparició de la diabetis tipus 1, en el desenvolupament de la retinopatia i la nefropatia severa

En els últims anys els estudis com el DCCT (Diabetes Control Complications Trial) han demostrat la importància de mantenir un control glucèmic més proper a la normalitat mesurat amb els nivells de HbA1C per evitar complicacions microvasculars de la diabetis a llarg termini. 

Com que aquestes complicacions no apareixen fins al cap de diversos anys del debut diabètic, fins ara no ha estat possible estudiar l'impacte del control metabòlic en l'aparició de complicacions des del debut, especialment en els pacients que debuten durant l'edat pediàtrica.

Encara que es coneix la importància de mantenir un bon control metabòlic, hi ha encara controvèrsia quant estricte ha de ser aquest control. En la pràctica clínica cal posar en una balança el risc de complicacions microvasculars a llarg termini, el risc d'hipoglucèmies greus i la qualitat de vida de la persona amb diabetis.

Un estudi realitzat a Suècia i publicat a la revista Diabetes Care, anomenat estudi Viss (vascular diabetic Complications in Southeast Sweden), va identificar pacients dels diferents registres per a diabetis que hi ha en aquest país. Es van incloure un total de 451 afectats de diabetis tipus 1 que van debutar entre 1983 i 1987 i que en el moment del debut tenien menys de 35 anys. Les dades dels pacients es van prendre de la història clínica de manera retrospectiva.

La durada mitjana del temps de seguiment d'aquests pacients va ser de 22 anys amb una HbA1C mitjana de 8.2%.

Retinopatia

En l'estudi es va observar una correlació entre el grau de retinopatia (afectació en els vasos de la retina de l'ull) i els nivells de HbA1C. La prevalença de retinopatia que va precisar tractament amb làser va ser del 13.5%. Com més nivell d'HbA1C mes probabilitat de tenir retinopatia que requereix làser i apareix més aviat en l'evolució. Així, en el grup amb HbA1C> 9.5% la meitat dels pacients van requerir aquest tractament. No obstant això, en el grup amb HbA1C <7.6% sol 1 pacient va rebre tractament amb làser.

Es va trobar un percentatge molt elevat de pacients amb retinopatia simple, encara que aquesta no impedeix la visió.

Nefropatia

En l'evolució un 15% de pacients desenvolupen microalbuminúria (eliminació de proteïnes pel ronyó) i no es relaciona amb el nivell de HbA1C. Però la microalbuminúria va revertir amb el tractament en tots els pacients amb bon control metabòlic.

La macroalbuminúria apareix en un 4% dels pacients i aquesta es va trobar sol en pacients amb HbA1C superior a 8.4% i el risc augmenta de manera brusca a partir de HbA1C de 9.5%.

Conclusions

D'aquest estudi es conclou que hi ha una forta correlació entre els nivells de HbA1C i l'aparició de complicacions microvasculars (retinopatia i nefropatia).

És important destacar que en aquest estudi no van trobar cap pacient amb complicacions severes (retinopatia proliferativa o macroalbuminúria persistent) en pacient amb HbA1C <7.6% després de 20 anys de seguiment.

En l'estudi es remarca la importància de continuar el seguiment per tenir dades a 25 i 30 anys.

Resumit per: Marta Ramon Krauel, pediatra endocrinòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Foto: Pixavay