Impacte del programa estructurat d'educació per a l'ús d'un sistema Flash de monitoratge de glucosa en pacients amb diabetis

El sistema de monitoratge continu de glucosa mitjançant el sistema FreeStyle Libre® o Flash (FGM) mesura la glucosa de manera contínua en el líquid intersticial mitjançant un sensor que es porta inserit en el teixit subcutani.

Aquest sistema permet realitzar la lectura de glucosa mitjançant un lector o una aplicació (app) específica instal·lada en el mòbil. A més, el lector o l'app mostren unes fletxes de tendència i una gràfica amb els nivells de glucosa en les vuit hores prèvies a l'últim escaneig. Els valors registrats en el lector es poden descarregar mitjançant un programari específic i analitzar-los en un ordinador amb la finalitat de millorar l'ajustament de pautes de tractament.

El monitoratge continu de glucosa mitjançant el sistema FGM ofereix beneficis per al maneig de la diabetis enfront de l'ús de la glucèmia capil·lar. Algunes persones amb diabetis han iniciat l'ús del sistema FGM sense rebre un programa estructurat d'educació específic.

Un estudi realitzat en 26 centres i publicat a principis de l'any 2019 en la revista Diabetes Research and Clinical Practice demostra els beneficis d'iniciar l'ús del sistema FGM seguint un programa educatiu estructurat específic.

L'estudi va centrar el seu objectiu principal a analitzar el valor d'hemoglobina glicosilada dels participants. Els objectius secundaris eren analitzar el temps de glucosa en rang entre 70 i 180 mg/dl, la variabilitat glucèmica, així com aspectes psicològics i de comportament, el nombre d'escanejos, l'angoixa relacionada amb la diabetis i la satisfacció amb la manera de mesurar la glucosa. Els valors es van analitzar a l'inici i als sis mesos d'ús del FGM.

Característiques dels pacients i disseny de l'estudi

En l'estudi van participar 216 pacients de 16 a 75 anys d'edat amb diabetis de més d'un any d'evolució en tractament amb múltiples dosis o amb bomba d'insulina que havien rebut, almenys, un programa d'educació terapèutica per capacitar-se en l'autocura de la seva diabetis.

Tots els pacients van rebre el lector i els sensors per als sis mesos de durada de l'estudi. En aquesta fase inicial tots els pacients van ser instruïts en com descarregar les dades del dispositiu mitjançant un programari específic. Després de la fase d'inici, els pacients es van classificar en dos grups de manera aleatòria. El primer va rebre un programa educatiu estructurat específic per aprendre a utilitzar el sistema FGM i el segon grup es va sotmetre al seguiment habitual sense rebre el programa específic, participant com a grup control.

El programa estructurat d'educació terapèutica

El programa educatiu va constar de quatre sessions grupals de 90 minuts de durada, en les quals van participar entre tres i vuit pacients. Entre les dues primeres sessions va transcórrer una setmana i entre la segona i la tercera i entre la tercera i la quarta, van transcórrer dues setmanes.

L'objectiu era capacitar al pacient en l'ús del FGM de manera efectiva en la seva vida diària. En les sessions es van treballar aspectes específics sobre l'ús de la informació obtinguda en el dispositiu, ús de les fletxes i valoració de les experiències pròpies. Els pacients van ser entrenats a reconèixer patrons en els seus perfils de glucosa i a ajustar la seva pauta de tractament.

També es va tractar l'impacte psicològic de l'ús del FGM, tant en el maneig d'expectatives com en la gestió del possible excés d'informació oferta pel FGM, que podria desbordar al pacient. Es van utilitzar estratègies motivacionals i es va treballar en com vèncer situacions negatives relacionades amb l'ús del FGM.

Les sessions educatives van ser impartides per una infermera educadora que havia rebut prèviament vuit hores de formació específica sobre l'ús del FGM.

Resultats

Als sis mesos d'ús del FreeStyle Libre® o Flash, els resultats obtinguts pels pacients que van rebre el programa educatiu específic van ser significativament millors que els d'aquells que no el van rebre:

• Hemoglobina glicosilada: es va reduir en un 0,33 % versus un 0,14 %.
• El temps de glucosa en rang entre 70 i 180 mg/dl va augmentar un 1,8 %. No obstant això, en el grup que no va seguir el programa educatiu va empitjorar un 2,3 %. Es va obtenir una diferència favorable al grup que va seguir el programa d'un 3,8 % als 6 mesos.
• L'angoixa relacionada amb la diabetis va millorar en 0,4 punts versus 0,1.
• La satisfacció amb la manera de mesurar la glucosa va augmentar 0,5 punts. No obstant això, en el grup que no va seguir el programa educatiu va empitjorar 0,2 punts.
• L'ús de les fletxes de tendència per ajustar la dosi d'insulina va ser més freqüent, un 69,6 % versus un 54,6 %
• Els pacients van reportar que realitzaven descàrrega i anàlisi de dades amb més freqüència, un 71,0 % versus un 38,5 %.
• Els pacients van realitzar menys comprovacions amb glucèmia capil·lar, un 54,2 % versus un 70,4% (com a mínim una vegada al dia).

La variabilitat glucèmica es va reduir en tots dos grups, tot i que sense diferències entre ells. El nombre d'hipoglucèmies, així com el d'hipoglucèmies greus, no va ser significativament diferent entre tots dos grups. Tampoc es van observar diferències en el nombre d'escanejos.

Els resultats obtinguts en altres estudis realitzats anteriorment, com REPLACE i SELFY, en els quals els pacients no van rebre un programa educatiu estructurat, van mostrar resultats positius quant a reducció de valors d'hemoglobina glicosilada, entorn del 0,28-0,4 %.

En aquest estudi es va demostrar que rebent un programa educatiu estructurat específic es pot obtenir una major reducció de l'hemoglobina i un augment del temps de glucosa en rang. A més, els pacients que van rebre el programa educatiu van reportar altres millores, com són menys angoixa relacionada amb la diabetis i més satisfacció amb la forma de mesurar la glucosa. També es va observar una millora en el seu comportament, ja que els pacients que van rebre el programa van utilitzar les fletxes de tendència i van analitzar les dades de descàrrega dels dispositius amb més freqüència.

Conclusió

La incorporació d'un programa estructurat d'educació terapèutica per a l'ús del FGM millora el control glucèmic de les persones amb diabetis en tractament intensiu amb insulina, en comparació amb només l'ús del FGM, sense programa educatiu.

Resumit per: Carmen Yoldi Vergara, infermera d'educació terapèutica en diabetis d'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.