Congrés de la SED 2021: què s'hi va dir sobre diabetis tipus 1

El XXXII Congrés de la Sociedad Española de Diabetes (SED), celebrat el 2021 de manera virtual per causa de la pandèmia per COVID-19, va comptar amb la participació de més de 1.200 professionals d'alt nivell científic que treballen en la cura de la diabetis: metges, infermeres, psicòlegs, nutricionistes, enginyers, etc. Un dels aspectes que es va destacar durant el congrés va ser la importància d'impartir educació terapèutica per ajudar les persones amb diabetis tipus 1 a millorar la seva autonomia en l'autocura, independentment de la mena de tractament que segueixin.

Participació de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona

Els professionals de la Unitat de Diabetis de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona van participar de manera activa en el congrés de la SED. Irune Goicoechea, educadora terapèutica en diabetis tipus 1, va ser membre d'una taula rodona sobre educació terapèutica no presencial. La seva xerrada es va centrar en el repte afegit que suposa impartir educació dirigida a població adolescent en format telemàtic. Carmen Yoldi, educadora terapèutica en diabetis tipus 1, va participar en el disseny del programa com a membre del comitè científic, i en l'organització i docència del curs precongrés sobre l'elaboració de programes estructurats d'educació terapèutica. També va moderar una taula sobre la necessitat de reconeixement institucional de la figura de la infermera de pràctica avançada en diabetis per garantir la qualitat assistencial de les persones amb aquesta malaltia. Finalment, va presentar els resultats de l'anàlisi sobre la influència dels factors socioeconòmics en l'adherència al tractament, guardonat amb el premi a la millor comunicació oral en la categoria d'educació terapèutica.

Idees clau sobre diabetis tipus 1 que es van tractar al congrés de la SED 2021

1. Reptes i fites aconseguides en diabetis tipus 1. En honor al centenari del descobriment de la insulina, es va fer un recorregut pels reptes i fites aconseguits en aquests anys. Per fer-ho, es va comptar amb la participació de dues persones amb diabetis, de les quals una amb més de 65 anys d'evolució, i d'endocrinòlegs amb àmplia experiència en l'atenció a la diabetis. Aquests són els punts que es van destacar:

   • Els avanços aconseguits en aquests cent anys d'administració d'insulina (una edició especial de la revista Diabetes va dedicar un número especial a aquest centenari) i mesurament de la glucosa que més han contribuït a la millora de la qualitat de vida de les persones amb diabetis van ser l'arribada de les primeres xeringues d'un sol ús en els anys 70 i dels sistemes de monitoratge continu en l'última dècada. Aquests sistemes són una eina educativa molt útil per a l'empoderament del pacient en la seva autocura.
   • Els anàlegs d'insulina de segona generació continuen tenint limitacions, pel fet que les necessitats d'insulina basal de les persones varien diàriament i continua sent imprescindible ajustar els horaris d'administració de la insulina d'acció ràpida per tal d'evitar pics postprandials. A més, la insulina es continua administrant amb injecció, i això representa un nombre important de punxades al dia i afegeix risc de lipodistròfies.
   • Aviat disposarem d'una nova insulina ultraràpida, que contribuirà a la reducció dels pics postprandials.
   • La recerca en insulines d'administració setmanal està obtenint bons resultats, per això esperem que estigui disponible pròximament.
   • Es continua investigant en insulines orals i en insulines sensibles als valors de glucosa mesurats amb sensor subcutani.
   • La inclusió de l'atenció multidisciplinària i la implementació de programes d'educació terapèutica han estat claus en la millora del control glucèmic i de la qualitat de vida de les persones amb diabetis.
   • És important que la persona amb diabetis estigui convençuda que una bona preparació per al maneig de la malaltia i una bona actitud són essencials per afrontar qualsevol repte, com ara gaudir del viatge de fi de curs en l'adolescència.
   • La dificultat que presenten algunes persones per acceptar la seva diabetis en complica la socialització i comporta un control metabòlic pitjor. El fet d'haver de comprovar la glucosa, administrar la insulina o tenir una hipoglucèmia en públic continua sent un problema, especialment per als més joves.
   • L'estrès no afavoreix el control eficient de la diabetis.
   • És fonamental que la persona amb diabetis tingui accés a un equip expert, que ha d'atendre al pacient i la seva família.

2. Aspectes sobre la integració social i laboral de les persones amb diabetis

   • S'ha posat de manifest que les persones amb diabetis encara tenen dificultats per accedir a llocs de treball determinats.
   • Els infants amb diabetis a Espanya continuen tenint dificultats per integrar-se amb normalitat a l'escola, malgrat que existeixen protocols d'actuació i resolucions dictades en les diferents comunitats autònomes.
   • Cal unir esforços des de les associacions de pacients i de professionals amb la finalitat de fer propostes a l'administració pública perquè adopti mesures que garanteixin la igualtat efectiva en l'àmbit escolar i laboral.

3. En la gestió de les emocions i la diabetis són clau les habilitats i les disposicions personals

   • Treballar la gestió emocional en l'entorn familiar és fonamental en el traspàs de la responsabilitat de l'autocura a l'infant o adolescent amb diabetis.
   • Les persones amb diabetis necessiten gestionar de manera adequada les seves emocions. Per poder-ho fer han de comptar amb estratègies d'autocontrol emocional, augmentar les seves habilitats per afrontar l'estrès, tenir un estil d'afrontament actiu i estar capacitades per solucionar problemes.

4. Beneficis de la pràctica d'exercici físic en infants i adolescents amb diabetis tipus 1

   • S'aconsella que els infants practiquin activitat física d'intensitat elevada o moderada durant una hora al dia com a mínim.
   • La pràctica d'exercici regular millora l'hemoglobina glicada i la capacitat cardiorespiratòria, i això contribueix a reduir el risc de desenvolupar complicacions a llarg termini.

5. No totes les aplicacions de diabetis serveixen per tot. A continuació, detallem alguns aspectes importants que cal considerar:

   • Una app de diabetis ha d'atendre una finalitat concreta. N'hi ha d'entreteniment, de relació social, de resolució clínica (com les calculadores), d'informatives, de registre de dades i seguiment, d'exercici físic...
   • Les dades obtingudes mitjançant l'app han de servir per a optimitzar la salut de les persones.
   • Cal revisar, analitzar i prendre decisions en funció de les dades obtingudes a l'app.
   • L'app ha de garantir que la descàrrega es realitza en llocs segurs.
   • És important examinar la política de privacitat i seguretat de l'app.
   • Les recomanacions i els revisors aporten informació de gran valor.
   • Alguns webs, como el de la Fundación iSYS o la de Diabeweb, puntuen i classifiquen les millors apps de salut disponibles. És bona idea consultar-les.

6. Ús de tecnologies aplicades a la diabetis

   • Per accedir a l'ús de noves tecnologies és fonamental estar disposat a rebre educació terapèutica i invertir-hi esforç i temps.
   • Seguir un programa estructurat específic d'educació terapèutica és fonamental per millorar el control mitjançant l'ús de tecnologies, també en sistemes de nansa híbrida (sistemes semiautomàtics que combinen l'ús de bomba d'insulina i de sensor de monitoratge continu de la glucosa).
   • L'ús del sistema de monitoratge FreeStyle Libre ha millorat el control glucèmic en població pediàtrica, tot i que s'ha observat que els valors d'hemoglobina glicada no concorden amb els valors de temps en rang o en objectiu (entre 70 i 180 mg/dl).
   • Les persones que usen el sistema de monitoratge FreeStyle Libre redueixen el nombre d'hipoglucèmies si augmenten el nombre d'escanejos a partir d'onze diaris.
   • L'ús del monitoratge continu de la glucosa ha permès reduir la preocupació parental i incloure altres cuidadors de nens petits. Això es tradueix en més satisfacció i una millora de la qualitat de vida de les famílies.
   • L'ús de sistemes de monitoratge continu de la glucosa manté la necessitat de continuar prenent moltes decisions diàries sobre el tractament.
   • El control metabòlic de pacients amb hipoglucèmia desapercebuda en tractament amb bomba d'insulina millora en afegir la combinació de sensor subcutani continu amb aturada en predicció d'hipoglucèmia.
   • El pacient ha de tenir un adequat automaneig de la diabetis abans d'accedir a un sistema de nansa híbrida.
   • Els sistemes de nansa híbrida milloren el temps en rang o temps dins d'objectiu desitjat de la glucosa (valors entre 70 i 180 mg/dl), la variabilitat glucèmica i l'hemoglobina glicada. La millora del temps en rang és major en població adulta que en població adolescent.
   • Els pacients pediàtrics que presenten valors de temps millors en rang previ a l'ús de sistemes de nansa híbrida també presenten valors de temps millors en rang si segueixen tractament amb sistemes de nansa híbrida.
   • S'han obtingut bons resultats en l'ús de sistemes de nansa híbrida en assajos clínics amb infants més petits de 6 anys, amb millores en temps en rang i en qualitat de vida i reducció la preocupació parental.
   • S'ha descrit que un 30 % dels adolescents abandonen l'ús de sistemes combinats de bomba i sensor, en part per la necessitat de calibratge.
   • Els bolígrafs o plomes intel·ligents es comuniquen amb una app que integra les dades del mesurament de la glucosa i contribueix a evitar oblits d'administració d'insulina, a calcular millor les dosis i, en conseqüència, a millorar el temps en rang. Aquests dispositius ja són una realitat i aviat tindrem alguns models a casa nostra.
   • Les plataformes de descàrrega han permès millorar la comunicació entre el pacient i el professional.
   • Les habilitats digitals de les persones són determinants per obtenir bons resultats de salut quan utilitzen tecnologies aplicades a la diabetis i atenció telemàtica.
   • Tant els professionals com els pacients necessiten adquirir competències digitals per implementar la telesalut.
   • No existeix una legislació específica per a l'ús de la telesalut, tot i que sí cal signar un document de consentiment informat per fer-ne ús.

7. El model assistencial està en procés de canvi, un procés que la pandèmia de la COVID-19 ha accelerat. Per dur a terme aquest canvi necessitarem:

   • Incorporar bioinformàtics, per personalitzar la necessitat de cures de les persones.
   • Categoritzar l'assistència segons els resultats per gestionar millor el tipus d'assistència (presencial/telemàtica) i la freqüència de les cites.
   • Incorporar altres indicadors de resultats, com la percepció i l'experiència del pacient i la seva família amb el tractament i amb l'atenció rebuda.
   • Un model econòmicament sostenible que permeti millorar l'accessibilitat de les persones amb diabetis als tractaments més avançats.

Què és la SED

La Sociedad Española de Diabetes és una organització científica multidisciplinària sense ànim de lucre, que té com a objectiu donar suport als avanços en la prevenció i el tractament de la diabetis i afavorir la generació i l'intercanvi de coneixement a nivell nacional i internacional, amb la finalitat de contribuir a la millora de l'esperança i la qualitat de vida de les persones amb diabetis.