Temps òptim d'administració de la insulina ràpida en els àpats en el maneig de la diabetis tipus 1

La incapacitat per assolir un control glucèmic òptim en diabetis és multifactorial, però la hiperglucèmia postprandial és un dels factors clau que pot contribuir-hi.

Un grup d'investigadors del Weston Education Centre del King's College London (Regne Unit) va realitzar una recerca i revisió de la literatura científica existent avaluant la rellevància de les publicacions sobre l'efecte del temps d'administració de la insulina d'acció ràpida.

Els estudis de farmacocinètica revisats realitzats en persones amb diabetis tipus 1 mostren que els tres anàlegs d'insulina d'acció ràpida (lispro, aspàrtica i glulisina) tenen un perfil farmacocinètic i farmacodinàmic similar.

Estudi amb insulina glulisina i insulina aspàrtica

L'investigador Cobry i els seus col·laboradors van realitzar un estudi amb insulina glulisina en tres grups. Cada grup complia amb indicacions diferents a quant a l'hora de l'administració del bolus d'insulina prandial (a través d'una bomba d'insulina): 20 minuts abans, immediatament abans o 20 minuts després dels àpats.

• La valoració als 60 minuts va mostrar que el grup de subjectes a què es va administrar la insulina 20 minuts abans dels àpats van tenir menors pics glucèmics. A més, a les 2 hores registraven valors de glucosa més baixos.
• Els episodis d'hipoglucèmia van ser més freqüents en el grup que s'administrava el bolus d'insulina ràpida 20 minuts després d'iniciar l'àpat.

Així mateix, un estudi de Luijf i col·laboradors va valorar l'administració d'insulina aspàrtica als 30, 15 o 0 minuts abans de l'àpat.

• El resultat va permetre identificar nivells de glucosa més baixos en les persones que s'havien administrat la insulina ràpida abans de les ingestes.

Conclusions

Les dades de la revisió de la literatura proporcionen evidència clínica de la superioritat i seguretat per administrar el bolus d'insulina ràpida entre 15 i 20 minuts abans dels àpats amb una millora significativa en el control postprandial. D'aquesta manera, es pot sincronitzar els pics d'acció de la insulina amb els pics glucèmics postprandials minimitzant així la hiperglucèmia.

En conclusió, l'estudi confirma que les persones amb diabetis tipus 1 que s'administren el bolus abans dels àpats, de forma rutinària, tenen millor valor d'hemoglobina glicosilada. Administrar el bolus després dels àpats pot incrementar el risc d'hipoglucèmia.

Resumit per: Larisa Suárez, pediatra endocrinòleg Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

Fotografia: Pxhere