Un estudi constata la manca d'adherència al control de cetones en pacients amb diabetis tipus 1

La cetoacidosi diabètica és una complicació aguda de la diabetis tipus 1, encara comú i evitable, que s'associa a l'augment dels costos en atenció mèdica, morbiditat i mortalitat.

Les recomanacions clíniques per a persones amb diabetis tipus 1 aconsellen realitzar l'autocontrol de cetones en cas d'hiperglucèmia i durant períodes de malaltia per permetre el diagnòstic i actuació precoç davant la detecció de cetonèmia o cetonúria i reduir així el risc de cetoacidosi diabètica.

Un estudi realitzat a través de la xarxa T1D Exchange i publicat a la revista Diabetes Care es va proposar identificar la conducta de nens i adults amb diabetis tipus 1 davant el control de cetones.

Els participants en l'estudi van completar un qüestionari en línia durant els mesos d'octubre i novembre del 2015, com a part del Registre Clínic T1D Exchange, responent a una sèrie de preguntes sobre el control de les cetones, quan i amb quina freqüència realitzaven aquest control. En el cas dels menors de 18 anys, els qüestionaris van ser completats pels seus pares o tutors legals.

En total es van recollir dades de 2.995 participants residents dels Estats Units, amb edats compreses entre els 4 i 12 anys i entre els 18 i els 89 anys. Un 89% dels participants van ser persones blanques no hispanes (70% d'ells, en teràpia amb bomba d'insulina), el 58% dones i amb una mitjana de 18 anys amb diabetis.

Resultats

Del total d'enquestats, el 62% (1.865) tenia tires reactives de cetonúria a casa; el 18% (525), de cetonèmia; i el 32% (965) no tenia tires de cetones a casa en el moment de respondre el qüestionari. En general, el 30% no havia revisat les cetones i el 20%, gairebé mai.

El 15% dels participants va reportar realitzar el control de cetones la majoria de les vegades o sempre quan els nivells de glucosa estaven per sobre de 300mg/dl durant una hora o més. El desglossament per edats indica que segueixen aquesta conducta:

• Menors de 6 anys: el 53 %.
• Entre 6 i 12 anys: el 33 %. 
• Entre 18 i 25 anys: el 17 %. 
• Entre 26 i 49 anys: el 7 %.
• Majors de 50 anys: el 11 %.

El 21% dels participants (632) va reportar realitzar el control de cetones sempre que es presentaven nàusees o vòmits. El desglossament per edats indica que segueixen aquesta conducta:

• Menors de 6 anys: el 68 %.
• Entre 6 i 12 anys: el 57 %. 
• Entre 18 i 25 anys: el 23 %. 
• Entre 26 i 49 anys: el 9 %.
• Majors de 50 anys: el 9 %.

El 38% dels enquestats (1.140) va reportar que mai havia fet un control de cetones quan presentaven nàusees o vòmits.

El 45% (1.333) va reportar que mai havia realitzat un control de cetones en cas de febre.

Conclusions

Segons l'estudi, els responsables dels nens amb diabetis tipus 1 realitzen amb més freqüència el control de cetones en les situacions que recomanen les guies clíniques. No obstant això, en la població adulta és infreqüent la realització de l'autocontrol de les cetones quan els nivells són alts o en cas de tenir nàusees, vòmits o febre.

En general, l'estudi suggereix la necessitat de proporcionar una educació diabetològica més rigorosa dirigida a fomentar que els pacients amb diabetis tipus 1 realitzin el control de cetones, el diagnòstic i la conseqüent actuació per reduir el risc de cetoacidosi diabètica.

Article científic de referència: Albanese-O’Neil A, Wu M, Miller KM, Jacobsen L, Haller MJ and Schatz D, for the T1D Exchange Clinic Network. Poor Adherence to Ketone Testing in Patients With Type 1 Diabetes. Diabetes Care 2017;40:e38-e39/ DOI:10.2337/dc16-2620.

Resumit per: Larisa Suárez, Pediatra endocrinòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.