La diabetis tipus 1 i l'obesitat poden provocar alteracions en la funció renal de nens i adolescents
La hiperfiltració (augment de la filtració renal) i la microalbuminúria (eliminació renal de proteïnes), comporten signes primerencs d'una complicació en el funcionament dels ronyons i es poden trobar freqüentment en joves amb diabetis tipus 1. A més, recentment hi ha hagut un creixent interès en les complicacions renals associades a l'obesitat, un problema en augment que contribueix significativament a la morbiditat general de la població.
Investigadors de la Universitat de Chieti, a Itàlia, han estudiat la presència de signes primerencs d'alteracions renals en nens i adolescents obesos, comparats amb els seus similars no obesos amb diabetis tipus 1.
Per això van incloure 318 nens caucàsics, entre 6 i 18 anys d'edat i van formar 3 grups. El grup 1 estava format per 83 nens amb obesitat (IMC> p95) sense diabetis. El grup 2 el formaven 164 nens no obesos amb diabetis tipus 1. En el grup 3 van participar 71 pacients no obesos i sense diabetis tipus 1, anomenats "controls".
Per portar a terme l’estudi es van obtenir dades antropomètriques dels nens i adolescents: pes, talla, índex de massa corporal (IMC), Estadi de Tanner (desenvolupament puberal), tensió arterial (TA), hemoglobina glicosilada (HbA1c), funció renal avaluada per la hiperfiltració i microalbuminúria.
Tant els nens obesos com els nens no obesos amb diabetis tipus 1 van tenir resultats similars en els paràmetres de la funció renal, però els nivells van ser més elevats que en els nens “controls”. L'hemoglobina glicosilada es va correlacionar amb la presència de microalbuminúria (a major nivell d'hemoglobina glicosilada més presència de microalbuminúria).
L’estudi conclou que nens i adolescents obesos mostren alteracions precoces en la funció renal comparades amb els seus similars amb pes adequat, i aquestes alteracions van ser similars en nens amb diabetis tipus 1.
Estudis suggereixen que l'obesitat pot tenir un impacte en la funció renal, tot i que els mecanismes probablement són diferents que en els casos de diabetis tipus 1. La prevalença de microalbuminúria podria augmentar sobretot si l'augment de pes persisteix o empitjora.
Comentaris